REVOLTA CONTRA AL-ASSAD
Internacional 22/08/2012

Al front sirià, pocs mitjans i menys escrúpols

4 min
Al front sirià, pocs mitjans i menys escrúpols

TAL RIFAAT (SÍRIA).Abdul Hakim Iasin té 37 anys i treballava de comptable abans de la guerra. Ara comanda un grup de rebels que combaten contra el règim d'Al-Assad. Recorre la regió d'Alep amb desenes d'homes armats vestits amb roba de camuflatge, planeja atacs contra l'enemic, s'escapa com pot dels bombardejos aeris i despatxa amb contrabandistes i fabricants de bombes casolanes.

Entre els seus combatents, en aquesta guerra que Síria lliura contra ella mateixa, hi ha agents immobiliaris, pagesos, treballadors de la construcció i una infermera, que lluiten al costat d'un grapat de soldats que han desertat de l'exèrcit del règim.

Els que es van alçar contra Al-Assad van començar amb pedres i armes de caça. La seva primera arma potent van ser els còctels Molotov i els artefactes casolans. I a mesura que alguns soldats professionals se'ls van anar unint, van obtenir rifles d'assalt, pistoles automàtiques i granades.

Mentre creixen en nombre i força, s'han organitzat en un exèrcit que barreja disciplina paramilitar, relacions humanes, llei islàmica i altres necessitats amb la fredor del camp de batalla, on regna l'astúcia pura i dura. Tenen informadors i espien les ràdios militars del règim mentre formen un estructura de govern al territori que van conquerint.

La missió: Atacar un 'checkpoint' de l'exèrcit del règim sirià

A mitjans d'agost el consell de l'exèrcit revolucionari va assignar als homes d'Abdul Hakim Iasin una missió: destruir un punt de control de l'exèrcit sirià a la carretera que surt de Tal Rifaat (una petita ciutat a una quarantena de quilòmetres d'Alep) i va cap al nord.

Al checkpoint hi havia desplegats, segons la informació que van rebre, dos tancs de fabricació russa i una trentena de soldats protegits per una barrera de terra. A més, el punt de control tenia el suport des de l'aire d'helicòpters i caces.

L'atac seria dur i hi podien morir molts dels soldats rebels. Però tot i això, els comandants consideraven que era una operació essencial. Mentre el checkpoint estigués en mans del règim, les carreteres que comunicaven Tal Rifaat eren intransitables, ja que els soldats sirians controlaven tots els civils que viatjaven i detenien discrecionalment els que volien.

Així ho havien fet amb el pare d'Abdul Hakim Iasin. I no se sabia res més d'ell. "Aquest checkpoint -va dir- l'hem de destruir".

El soldat pres: Un militar fidel a Al-Assad capturat

Mentre preparaven l'operació, una camioneta va arribar al campament dels homes de Iasin amb un jove presoner. Abu Hilal era un suposat xabiha , un milicià del règim, que havia estat capturat a Maara, una ciutat pròxima.

Abu Hilal era un home llargarut amb el cap rapat; es va estremir quan els combatents rebels el van envoltar. Va mostrar les marques dels cops que havia rebut. Tenia el braç esquerre ple de macadures. Va caminar mig coix fins a uns graons de pedra i es va asseure, físicament i psicològicament aclaparat. L'odi dels rebels contra els x abiha és elèctric.

Un combatent es va interposar entre Hilal i la resta de soldats rebels -burletes- per protegir-lo. El van portar a la infermeria. Li van donar pa, embotit i tabac. Abu Hilal va explicar que era un pres abans de la revolta i que el règim l'havia deixat sortir per enrolar-se a les milícies progovernamentals. Iasin va demanar als seus homes que el custodiessin per si el podien intercanviar per presoners o per un rescat pagat en armes. "És un mal home -va dir Iasin-. Però el farem servir pel bé de la revolta".

Un alliberament inesperat: El pare de Iasin és lliure i cal anar a buscar-lo a Alep

Una nit Abdul Hakim Iasin va irrompre al campament fent sonar el clàxon i cridant que el seu pare havia estat alliberat i calia anar-lo a buscar a Alep. Tots es van afanyar.

Pel camí Iasin va trucar insistentment a un amic a qui havia enviat amb roba civil en una camioneta per assegurar-se que no era cap emboscada. Finalment van contactar amb ell. El pare de Iasin estava bé i els esperava al nord d'Alep. Per un moment, Iasin semblava més un fill que un comandant militar. "Déu és gran", anava dient fins que, enmig d'una carretera deserta, hi va haver el retrobament. Era un home amb l'esquena molt recta, de faccions geomètriques, amb el cap rapat.

Els combatents el van fer entrar al seu vehicle i, en un no res, van arrencar altre cop cap a Tal Rifaat. El pare de Iasin va explicar que no l'havien torturat però que la presó on el van tenir estava tan plena que no podien ni dormir. El seu fill li va dir: "Estava segur en un 99% que era una emboscada". "Creus que si fos una emboscada t'hauria telefonat? -va respondre el pare-. Ni que m'haguessin tallat el coll!"

El dia de l'atac: Una acurada planificació per no fallar en res

L'atac al checkpoint seria aquella nit, una hora abans de l'alba, quan els soldats estiguessin més adormits. A Abu Hilal, el presoner, li van tapar els ulls. "Avui farem l'intercanvi", va dir Iasin abans de sortir fora del campament per inspeccionar els últims detalls del camió bomba que farien servir. "300 quilos d'explosiu", va afirmar.

El pla era fer arribar el camió bomba dins al punt de control i fer-lo saltar pels aires. Enmig de la confusió, iniciarien l'atac per terra. Però tenien un problema. Els combatents no creien en les immolacions com a mètode de lluita. Així va sorgir l'autèntic pla, en què hi havia un paper reservat per al presoner. Quan s'apropessin al checkpoint el posarien al volant del camió i li farien creure que era l'intercanvi, que conduís fins als militars.

I així ho van fer. Quan Abu Hilal es va aturar davant el control, Abdul Hakim Iasin va prémer el botó del detonador a distància. Però no va passar res. Va prémer altre cop. Però el camió no va explotar. Iasin va sospitar que al checkpoint hi havia un inhibidor del senyal per evitar explosions a distància. "Ja passa -va dir-, així és la vida". "Tots els que creia que moririen -el meu pare, el presoner, els meus soldats-, tots estan vius", conclou.

stats