La història al voltant del grup terrorista d'extrema dreta Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU) constitueix una dolorosa relliscada per a les autoritats alemanyes. Polítics i cossos de seguretat acumulen errors vergonyosos, fins a tal punt que el ministre alemany d'Exteriors, Guido Westerwelle, ha sortit al pas públicament per advertir de la pèrdua de reputació que pot significar per a Alemanya la mala gestió en la lluita contra els neonazis.

El 17 d'abril començarà a l'Audiència Territorial de Munic l'inici del procés judicial contra diversos acusats d'estar vinculats a la NSU, una cèl·lula d'ultradreta que entre el 2000 i el 2006 va assassinar 11 persones a Alemanya, a més de perpetrar dos atemptats amb explosius a Colònia i robar en diverses entitats bancàries.

Últimament s'ha sabut que les autoritats alemanyes han obert una investigació sobre els intents de neonazis empresonats en diferents presons de Hesse de muntar una xarxa secreta d'abast nacional. Aquesta "màfia neonazi", com la va batejar el diari Bild , que actuava entre reixes, es camuflava sota l'aparença d'una organització d'ajuda als presos, però s'esforçava a tenir contactes amb terroristes neonazis, com ara la presumpta membre de la NSU Beate Zschäpe, que haurà de respondre juntament amb altres processats davant del tribunal bavarès.

Les autoritats de seguretat alemanyes estan alarmades. I l'opinió pública també. Tots els partits representats al Bundestag van exigir el 22 de novembre del 2011, després que es donés a conèixer la sèrie d'assassinats perpetrats per la NSU, maximitzar la pressió contra els neonazis, però un estudi impulsat per la Fundació Antonio Amadeu -destinada a reforçar la societat civil i a fer front a tendències d'extrema dreta- va confirmar ahir el fracàs de totes les ofensives polítiques.

Fracàs de la justícia i la policia

Les conclusions d'aquest estudi, dirigit per la periodista i acadèmica política Marion Kraske, apunten que la policia no persegueix la violència neonazi amb determinació, ni a l'est ni a l'oest del país, on es pensava que no hi havia gaires brots d'extrema dreta.

De fet, s'hi han detectat diversos fracassos en la justícia, la policia i les autoritats locals. Els actes delictius d'ultradretans són considerats poc rellevants o s'hi sol fer els ulls grossos, denuncia Kraske: "El fracàs de les autoritats alemanyes en els assassinats de la NSU s'han presentat com una excepció, però no ho són. Són la regla".

En l'estudi de la fundació s'apunta que un de cada cinc alemanys té conviccions xenòfobes i un de cada vuit, antisemites. El 16% dels alemanys de l'est del país i el 7% de l'oest projecten una concepció del món d'extrema dreta.

La imatge exterior que pugui estar donant Alemanya preocupa especialment el ministre Westerwelle. Des de fa setmanes l'Audiència Territorial de Munic és al centre de la crítica perquè no ha permès que mitjans de Turquia s'acreditin en el procés contra la NSU, que va matar 11 persones, 8 de les quals eren d'origen turc. "És problemàtic que no hi hagi representació internacional quan es tracta d'un procés contra un suposat grup terrorista que ha assassinat persones a Alemanya al llarg de diversos anys", va afirmar Westerwelle al diari Frankfurter Allgemeine .

El tribunal bavarès s'excusa dient que les acreditacions a la premsa s'han donat per ordre d'inscripció, però el diari turc Sabah ha elevat una denúncia al Constitucional alemany, que s'haurà de pronunciar abans de l'inici del judici.