Ja fa un any que la Unió Democratacristiana (CDU) d’Angela Merkel i els seus germans bavaresos de la CSU es van unir en un matrimoni de conveniència amb els socialdemòcrates de l’SPD i van segellar el govern de Gran Coalició a Alemanya. Va ser el desembre del 2013 quan la cancellera va jurar el càrrec en l’inici de la seva tercera legislatura. Fins ara a Berlín hi domina el consens polític, afavorit pel benestar de la conjuntura econòmica i per una població autoindulgent, que estima una líder de la qual pràcticament ningú discrepa públicament.

És cert que l’oposició parlamentària és ben minsa. L’Esquerra (64 escons) i Els Verds (63) tot just representen el 20% de la força del Bundestag (cambra baixa). En aquest context, s’han anat fent totes les concessions que s’han volgut fer entre la CDU/CSU i l’SPD per assegurar-se una notable harmonia que contrasta amb els problemes que va comportar la feblesa de l’anterior soci de Merkel, els liberals de l’FDP, esborrats del mapa parlamentari.

L’ensurt de la primera dimissió ministerial

El gran respecte inicial que es van prometre les diferents forces governamentals va tenir una primera prova de resistència al febrer. La justícia va investigar l’exdiputat socialdemòcrata Sebastian Edathy per suposada tinença de pornografia infantil, i el ministre de la CSU Hans-Peter Friedrich va haver de dimitir després de saber-se que, com a titular d’Interior en l’anterior legislatura, havia advertit la cúpula de l’SPD sobre la investigació. Davant la sospita que podia haver comès un delicte de revelació de secrets, Friedrich va acabar dimitint de les seves noves funcions en la legislatura que acabava de començar com a ministre d’Agricultura.

Els socialdemòcrates marquen l’agenda

L’SPD, tot i ser el soci petit de l’executiu alemany, ha aconseguit que s’aprovessin lleis importants inspirades en les seves propostes, com el salari mínim interprofessional, la jubilació a partir dels 63 anys, la quota femenina en les cúpules directives i el fre al preu del lloguer de pisos. Merkel ha donat el vistiplau a totes les idees de l’SPD, conscient que sumen com a èxits propis. Però la CDU/CSU no trobava adequat, per exemple, l’accés a la pensió a partir dels 63 anys, perquè temia una onada de jubilacions anticipades a costa del contribuent. Però es va arribar a un acord a canvi que els socialdemòcrates acceptessin subsidis de maternitat impulsats pels conservadors, que igualment perjudiquen en molts milions d’euros la caixa de la Seguretat Social.

Sobre la introducció del salari mínim també hi va haver debat. Els detractors consideren que l’augment dels costos laborals que representa la mesura conduirà a la supressió de llocs de treball. El president de l’Associació de la Indústria alemanya (BDI), Ulrich Grillo, va criticar la política energètica i de subsidis del govern de Merkel: “El 2014 ha sigut un any malaguanyat per al futur. Esperem que la Gran Coalició hagi entès aquest tret a l’aire. Si Alemanya continua fent això, es farà malbé el nostre benestar”.

El cap de l’agrupació de sindicats alemanys (DGB), Reiner Hoffmann, en canvi, va elogiar el primer any de l’executiu de Berlín i va destacar que el salari mínim és “un primer pas per a una nova reorganització del treball”. “Ara han de venir augments reals de sou”, va afegir.

Juntament amb propostes socialdemòcrates i cristianodemòcrates, i per acontentar tothom, Berlín ha hagut de considerar l’exigència dels bavaresos de la CSU d’introduir peatges a les autopistes només per als estrangers. Que el projecte sigui realitat depèn també del pronunciament de Brussel·les.

La necessitat de fer pinya davant de Putin

En la crisi d’Ucraïna, el ministre alemany d’Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, va comunicar que Alemanya vol assumir un nou rol: “Hem d’estar preparats per involucrar-nos abans en política exterior i de seguretat i de manera més decidida i substancial”. La cancellera Merkel i Steinmeier -líder socialdemòcrata i el polític més ben valorat juntament amb Merkel- subratllen que hi ha una bona distribució de la feina en aquest àmbit internacional dins del govern. Merkel deixa clar públicament el posicionament europeu davant la política de Vladímir Putin i argumenta que les sancions econòmiques contra Rússia són ineludibles. I Steinmeier dirigeix el diàleg amb Moscou i vigila que el contacte amb Rússia no s’espatlli.

L’última picabaralla, pel govern de Turíngia

Pocs dies abans del primer aniversari de la formació d’aquesta Gran Coalició, Merkel va voler prendre distància amb l’SPD insinuant que trobava a faltar l’FDP i coquetejant amb Els Verds. El fet que els socialdemòcrates trenquessin el pacte regional a Turíngia amb la CDU per fer governar per primer cop l’Esquerra va ser durament criticat per la cancellera. “¿Fins on s’empetitirà l’SPD?”, va denunciar. Sembla que el 2015 no arrencarà tan harmònic com l’any anterior.