Ali Ercoskun: “Ni tan sols en una guerra es bombardegen Parlaments”

BarcelonaUn nou esperit recorre Turquia des del 15 de juliol, el dia del cop d’estat. Almenys així ho veu Ali Ercoskun, diputat de l’AKP, el partit del president Recep Tayyip Erdogan, que va visitar Barcelona la setmana passada i parla de reconciliació política i enfortiment de la democràcia.

Com va viure el cop d’estat?

Jo era un dels molts diputats que érem dins del Parlament turc quan va ser bombardejat la nit del 15 de juliol. Una bomba va caure a 20 metres de mi, a l’altre costat de la paret. Ni tan sols en una guerra entre dos països es bombardegen Parlaments, és un principi que es respecta. Mai ens havíem imaginat que els membres de l’Organització Terrorista Fethullah Gülen bombardejarien el Parlament del seu país, Turquia.

Va témer per la seva vida? ¿Pel futur de la democràcia turca?

No tant per la vida com pel futur de la democràcia turca. Aquest cop d’estat no va ser només contra la democràcia, el govern i el poble turc en general, sinó també, en perspectiva, contra tota la regió, que passa per una situació difícil. Tenim 900 quilòmetres de frontera amb Síria, que és un gran problema.

Per què va fracassar el cop d’estat?

Aquella nit van intentar un atac suïcida contra el president Erdogan. Una unitat especial de l’exèrcit va envoltar l’hotel on s’estava, però havia marxat 15 minuts abans. En aquest ambient, Erdogan va volar fins a Istanbul i aquest gest valent va ser el factor més important per al fracàs del cop. També ho va ser que tots els partits polítics, sense excepció, van sortir en defensa de la democràcia. El cop va generar una nova entesa entre tots els partits per mantenir viva la democràcia a Turquia.

¿Com valora la reacció al cop d’estat d’Europa i dels Estats Units?

El sentiment conjunt dels partits al Parlament turc és, desafortunadament, de decepció per la posició que van prendre els països europeus i els Estats Units. Va fer que s’obrís una reflexió entre gent molt diferent al país. Som un país que fa molts esforços en el camí cap a la UE, i això afectarà els passos que farem en el futur.

¿Com veu les crítiques per les expulsions i detencions massives, entre d’altres, a l’exèrcit i la judicatura?

El primer que vam fer va ser declarar l’estat d’emergència tres mesos i l’hem estès tres mesos més. Es pot considerar una mesura normal: a França es va declarar durant un any per un sol atac terrorista. Només ens movem en el marc de l’estat de dret i la justícia, i totes les mesures que s’han pres respecten la Carta i la Convenció Europea de Drets Humans. Però, desafortunadament, l’Organització Fethullah Gülen utilitza la propaganda per vilipendiar la resposta del govern turc… ¿Sap quanta gent està detinguda, pendent d’un procés judicial?

Es parla de milers de persones expulsades de la seva feina…

Quan vaig pel món em parlen de milions de persones. En total, tenim 34.000 detinguts per ser jutjats, entre els quals 6.395 membres de l’exèrcit i 2.345 membres de la judicatura.

¿Fins a quin punt la situació a Síria pot empitjorar amb el trencament de relacions entre els EUA i Rússia sobre aquesta qüestió?

Hi ha dos factors que afecten la situació que es viu ara mateix: les eleccions presidencials als EUA i la promesa d’Obama que no posaria soldats en territori sirià. Un dels errors més importants dels EUA és intentar lluitar contra una organització terrorista [Estat Islàmic] a través d’una altra organització terrorista, l’anomenada YPG [Unitats Kurdes de Protecció Popular].

I el paper de Rússia?

És evident que no pensem el mateix que Rússia però crec que no podrem resoldre aquesta qüestió sense diàleg amb Moscou. Són importants les trobades cara a cara com la que Erdogan i Putin van tenir fa uns dies a Istanbul, sense intermediaris.

¿Com valora els fruits de l’acord entre la UE i Turquia pels refugiats?

A Turquia hi ha 3 milions de refugiats, bàsicament de Síria, i hem gastat 10.000 milions d’euros en l’acollida. Per ara, el que ha aportat Europa no arriba ni als 500 milions. Per l’experiència de la nostra relació amb la UE els últims anys, fins i tot si fem els deures de l’acord, ens posaran nous requisits perquè els turcs no necessitin visat per anar a la UE, que és el que vam demanar a canvi. No ens sorprendria.