BRASIL

Amnistia denuncia “execucions” policials a Rio

Ana Paula encara espera justícia, 15 mesos després de la mort del seu fill Jonatha, de 19 anys. El noi va ser assassinat a trets per policies que van irrompre a la favela de Manguinhos, al nord de Rio de Janeiro. La fiscalia va acusar l’inspector que va dirigir l’operació en un dels barris més pobres que envolten la capital brasilera a la recerca de narcotraficants. El cas del noi i de la seva mare no és una excepció als carrers de la ciutat que l’any que ve serà la seu dels Jocs Olímpics. Segons Amnistia Internacional, els agents policials han sigut responsables de la mort de 1.500 persones en els últims cinc anys. I els barris de barraques són l’escenari més habitual per a aquests crims, que l’organització humanitària titlla “d’execucions extrajudicials” en nom de la “guerra contra les drogues”.

En un informe titulat Heu matat el meu fill, Amnistia denuncia l’ús “innecessari i excessiu” de la força i de les armes per part de les forces policials militars en barris desfavorits socialment. Precisament, una favela també del nord de Rio, la d’Acari, és la que registra el nombre més alt d’assassinats provocats per intervencions policials durant l’últim any de l’estudi, el 2014. Aquell any a la ciutat hi va haver 244 homicidis, en 68 dels quals hi va haver agents implicats. D’aquests, 10 van tenir lloc a Acari i l’ONG Drets Humans assegura que ha reunit evidències en nou dels casos que apunten que les forces d’ordre es van extralimitar en les seves obligacions de seguretat i respecte a la vida. Amnistia apunta que en la meitat de les morts els agents van disparar a matar sense previ avís, i en l’altra meitat van rematar ciutadans que s’havien rendit.

Estereotips letals

L’informe descriu com els estereotips negatius associats als joves, especialment els homes negres que viuen en faveles i altres zones marginades, han contribuït a fer percebre la violència com un fet natural. El retrat de les víctimes d’aquestes execucions extrajudicials és un home (99,5%) d’entre 15 i 29 anys (75%) i de raça negra (77%).

La “guerra contra les drogues” per frenar el tràfic en particular a les empobrides faveles, i la manca d’una regulació clara sobre l’ús d’armes pesants i dels vehicles blindats en zones urbanes densament poblades, augmenta el risc per a la població local, segons assenyala Amnistia, que subratlla que la policia ha justificat el seu ús de la força letal contra els ciutadans per la seva presumpta implicació en bandes de crim organitzat.

Amnistia denuncia que “la narrativa oficial” culpa constantment les víctimes, que són “estigmatitzades per una cultura del racisme, la discriminació i la criminalització de la pobresa”.