Andrea Nahles, la dona que ha de remuntar la desfeta dels socialistes alemanys

La nova líder de l'SPD rep el suport de dos terços dels delegats i confirma el poder femení al país

Per primer cop des de la seva fundació el 1875 la socialdemocràcia alemanya (SPD) ha escollit una dona com a presidenta. Andrea Nahles ha sigut proclamada avui successora de Martin Schulz amb el repte de reconfigurar un partit dividit, que fa aigües i que a les eleccions del setembre del 2017 va tenir els segons pitjors resultats en 80 anys. La nova líder necessitarà de tota la fortalesa que els seus partidaris li reconeixen per intentar cosir les ferides obertes a la formació per la reedició de la Gran Coalició amb els conservadors de la incombustible Angela Merkel i revertir una tendència electoral a la baixa, en totes les administracions, que deixa l’SPD en risc de caure en la irrellevància política.

Un dels problemes que haurà d’afrontar és trobar la fórmula que permeti al partit marcar perfil d’esquerres mentre és company d’executiu d’una cancellera que ha dictat les polítiques d’austeritat i retallades de la Unió Europea. “Es pot renovar un partit mentre s’està dins del govern, i jo ho vull provar a partir de demà”, ha proclamat en el seu discurs davant dels 630 delegats de l’SPD reunits en un congrés que es presentava gairebé com una catarsi o un exercici de teràpia col·lectiva en una època de desànim per a tota la socialdemocràcia europea.

El lideratge de Nahles comença més feble i qüestionat del que es preveia en les enquestes i molt lluny de la unanimitat que va obtenir Schulz fa només un any. L’expresident de l’Europarlament va arribar a Berlín entre l’aura de ser l’únic capaç de vèncer la incombustible Merkel. Però Schulz i l’SPD van fracassar a les urnes i, tot i les negatives inicials, es va acabar per reeditar la Gran Coalició, sense poder evitar un debat intern tens que ha acabat passant factura a Nahles. La presidenta va obtenir la confiança només del 66% dels delegats, el pitjor resultat des que Oskar Lafontaine va imposar-se el 1995, l’últim any en què, com ara, hi va haver dues candidatures. Es poden fer més comparatives, perquè el referèndum en què la direcció va sotmetre a la militància la repetició de l’executiu amb Merkel es va guanyar per dos terços. Són les costures que ara haurà de cosir, a l’espera que el full de ruta de la cancellera no es desviï i es compleixin algunes de les mesures que la direcció de l’SPD va arrencar per signar el pacte de govern i que, en paraules de la mateixa Merkel, es tractava de “doloroses concessions”.

La nova líder de la socialdemocràcia agafa un partit que és l’ombra del que va ser a la dècada dels 90. Les sigles acumulen a cada cicle una pèrdua de crèdit popular que es va sintetitzar amb el 20,5% que va obtenir en les eleccions del 24 de setembre de l’any passat. Els sondejos encara dibuixen un panorama més desolador i recentment el tabloide alemany 'Bild' situava la intenció de vot en un minso 18%, gairebé la meitat de la CDU de la cancellera. Molt a prop, l’SPD sent l’alè dels ultres d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que li mengen cada cop més terreny entre els barris populars de les grans ciutats del país amb un discurs antiimmigració i antieuropeu.

En un discurs ple de passió, Nahles ha subratllat els valors progressistes per revertir la davallada i ha parlat de tornar a situar “la solidaritat” al cor del projecte en rememorar el seu passat "rebel" com a líder de les joventuts del partit, els 'Jusos', el sector més crític amb la reedició de la Gran Coalició. Exministra de Treball, la presidenta ha recordat que gràcies als socialdemòcrates a Alemanya es va instaurar el salari mínim interprofessional. No obstant això, una quarta part de la població creu que no se’n sortirà.