Atenes i la UE: la corda es tensa però no s’ha trencat

BarcelonaLa soga al coll que els socis de l’euro han posat al govern d’Alexis Tsipras estreny però no ofega. La reacció, aquest cap de setmana, a la convocatòria sorpresa del referèndum sobre l’acord amb els creditors ha sigut més tèbia que el 2011, quan l’aleshores primer ministre, el socialdemòcrata Iorgos Papandreu, va dir que preguntaria si el país s’havia de sotmetre al segon rescat. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, van deixar ben clar que si els grecs votaven no sortirien de l’euro. Papandreu va renunciar a la consulta i va ser fulminantment substituït per un govern tecnocràtic encapçalat per Lukàs Papadimos, exvicepresident del Banc Central Europeu.

Les coses han sigut molt diferents aquest cap de setmana. Des que Tsipras va convocar el referèndum, divendres a la nit, Merkel ha optat pel silenci. I el seu incisiu ministre d’Economia, Wolfgang Schäuble, en sortir de la reunió de l’eurogrup de dissabte, va declarar que “Grècia continua sent un membre de l’eurozona”. “Encara més, continua sent part d’Europa”. Per la seva banda, el ministre de Finances francès, Michel Sapin, deia que el seu país estava disposat a “trobar una solució per a Grècia”.

Ahir el Banc Central Europeu va decidir no tallar el finançament que manté els bancs grecs vius en plena hemorràgia de capitals. Tampoc el va ampliar per evitar que els grecs anessin a votar sota el corralito, però els grecs saben que ni els seus estalvis ni les pensions corren perill. Estrènyer però no ofegar sembla que és la consigna. De fet, el Banc Central grec pot continuar fins i tot imprimint euros. Quan els bancs grecs obrin, no ho hauran de fer amb els dracmes.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va insistir ahir que “la porta encara està oberta” per a la negociació i va difondre l’última oferta de Brussel·les a Atenes, en “nom de la transparència i de la informació del poble grec”. El document ja s’havia filtrat divendres, com també s’havia conegut l’última proposta de Tsipras.

Discutint pels decimals

L’exercici de comparar els dos documents demostra que les posicions s’havien acostat molt, i que es discutia pels decimals, encara que sobre temes políticament sensibles per a Tsipras. En el capítol de l’IVA, el principal desacord és que Grècia volia apujar els tipus per al turisme al 13%, i les institucions reclamen un 23%; tampoc hi havia acord en l’eliminació de la reducció de l’impost per a les illes. Sobre la reforma de les pensions, també hi havia acord per augmentar l’edat de jubilació dels 62 als 67 anys, però no en el calendari, i en canvi Atenes reclamava mantenir algun tipus d’ajuda a les pensions més baixes, que la troica vol eliminar.

El que no queda clar ara és què votaran exactament els grecs diumenge. L’oferta dels creditors estava concebuda per evitar l’escenari que Grècia no pagués els 1.600 milions d’euros que ha de retornar la Fons Monetari Internacional demà. En el comunicat de la Comissió s’assegurava que “ni és l’última versió del document ni es va poder arribar a un acord global, a causa de la decisió unilateral de les autoritats gregues d’abandonar la negociació la nit de divendres”.

Al costat grec, Tsipras també deixava marge per a la negociació, quan ha cremat l’últim cartutx que tenia per pressionar els socis convocant el referèndum. “La nostra intenció d’arribar a un acord digne sempre estarà sobre la taula”, va dir ahir. El govern d’Atenes ha dit que defensarà el no al referèndum per enfortir la seva posició negociadora amb Europa, no per sortir de l’euro. Tsipras acusa els socis intransigents de ser ells els que trenquen amb els principis fundacionals d’Europa i lamenta que “hagin prevalgut les veus extremes de socis i institucions sobre les bones intencions d’alguns, especialment del senyor Juncker”.

Veu d’alarma a Washington

Els Estats Units van intervenir ahir per cridar a l’ordre. El president Barack Obama va trucar a Merkel per advertir-la que és “vital” trobar la manera de mantenir Grècia dins l’eurozona, segons va informar la Casa Blanca. “Tots dos van assegurar que els seus equips econòmics segueixen de prop la situació i que cal fer tots els esforços per tornar al camí que permeti a Grècia tornar a les reformes i el creixement dins l’eurozona”. Washington ha alertat més d’una vegada de l’impacte que tindria per a l’euro i per a l’economia global una potencial sortida de Grècia de l’euro. Alhora, els Estats Units estan preocupats per si tot plegat acaba afectant la seva recuperació i amplia el poder geopolític de Rússia, en plena guerra a Ucraïna.