Regal enverinat de David Attenborough al príncep Jordi, hereu a la Corona anglesa

El naturalista li entrega una dent de tauró prehistòric que ara Malta reclama que es retorni al país

Hi ha regals enverinats, per més bones intencions amb què s'hagin fet. Dijous passat, el famós naturalista David Attenborough va anar al Palau de Kensington per veure en companyia del príncep Guillem i de la resta de la família reial el seu últim documental, A life in our planet, una reflexió tant sobre els moments més destacats de la seva vida professional com sobre els devastadors canvis que ha presenciat en el medi ambient, bàsicament per l'acció de l'home. 

Com a obsequi, Attenborough va entregat al príncep Jordi, de 7 anys, el fill gran de Guillem i Kate Middleton i tercer en la línia de successió al tron, un objecte molt especial: un fòssil de l'època dels dinosaures, criatures amb què Jordi, segons confessions que ha anat fent la seva mare, està o ha estat molt obsessionat. El naturalista va justificar la seva decisió afirmant: "Quan tenia la seva edat, recordo que un adult em donava fòssils, així que vaig pensar que jo faria el mateix". 

El fòssil en qüestió és una dent de tauró que té 23 milions d'anys. Havia pertangut a una espècie gegant, el Carcharocles megalodon, un dels depredadors més temuts que solcaven els mars en aquella època. De fet, a partir de les troballes de dents com el que Attenborough va regalar al príncep, se n'ha pogut calcular la dimensió: entre 16 i 18 metres, gairebé tres vegades més que el tauró blanc. 

En un gest habitual, oficials de comunicacions del Palau de Kensington van difondre diferents imatges en què es veia el nen encuriosit amb la dent, que David Attenborough va trobar en les platges de Malta durant unes vacances de la seva joventut, a finals dels anys seixanta. Immediatament després de conèixer-ne l'origen, el ministre de Cultura del país mediterrani, Jose Herrera, va fer unes declaracions a la premsa en què en demanava el retorn. "Hi ha algunes peces que són importants per al patrimoni natural maltès i que van acabar a l'estranger i mereixen ser recuperades", ha dit al diari The Times of Malta. "Amb raó, parem molta atenció als objectes històrics i artístics. Tot i això, no sempre passa amb la nostra història natural. Estic decidit a dirigir un canvi en aquesta actitud".

Situació legal

Però quina és la situació legal de la dent? No està gens clar. "No sé si tenim legislació que cobreixi les dents dels taurons", ha dit la secretària d'Estat britànica Gillian Keegan a Times Radio. Sí que n'hi ha per a altra mena d'objectes històrics, lleis amb què el Regne Unit es cobreix les esquenes de segons quines peticions de restitució. 

La demanda de Malta ha ressonat com d'altres que, de tant en tant, sacsegen la vida diplomàtica i cultural britànica en relació amb, per exemple, els marbres d’Elgin – el fris del Partenó– o els bronzes de Benín, de Nigèria, o la pedra Rosetta egípcia, tresors culturals que es troben al Museu Britànic i que, de tant en tant, han provocat una certa tensió internacional amb els països i territoris d'on van ser extrets. Del fris del Partenó, per exemple, n'hi ha 80 metres al Museu Britànic de Londres, mentre que només n'hi ha 50 al museu de l'Acròpolis d'Atenes.

Malta va ser una colònia britànica fins al 1964 i fins al 1974 va mantenir la reina Elisabet com a cap d'estat. D'acord amb la llei del patrimoni cultural de l'illa del 2002, els fòssils són objectes del "patrimoni cultural" que pertanyen automàticament a l’estat. Agafar-ne i treure'n del territori està prohibit. David Attenborough ho va fer molts anys abans que hi hagués aquesta norma en vigor.