Més casos d'abusos sexuals entre els 'cascos blaus', segons l'ONU

BarcelonaUn informe publicat aquest divendres per les Nacions Unides identifica 69 casos d'abusos sexuals vinculats a personal militar de la pròpia organització desplegat en missions de pacificació. En total, comptant també la resta de personal, l'informe registra 99 casos d'abús sexual. Es tracta d'un augment significatiu dels casos, doncs l'any passat el mateix informe els va quantificar en 80, mentre que el 2014 se'n documentaven 52.

L'ONU té ara mateix 106.000 soldats i policies desplegats en 16 missions de pacificació. L'informe detecta casos abusos en 10 missions, la majoria a l'Àfrica. La missió a la República Centreafricana és, amb diferència, la més afectada: acumula un terç dels 69 casos detectats. Altres països on s'han produït els abusos son Haití, el Txad, la República Democràtica del Congo i Costa d'Ivori.

L'increment de casos d'abús registrat entre les files de les Nacions Unides ha suposat un gerro d'aigua freda pel Secretari General de les Nacions Unides Ban Ki-moon, que reconeix obertament el problema i assegura esforçar-se per combatre'l. Set mesos enrere s'hi referia com "un càncer en el nostre sistema" i feia una crida a poder nombrar les nacionalitats dels militars que perpetuen els abusos. La institució va començar a fer-ho l'any passat i, per això, l'informe del 2015 especifica per primera vegada les nacionalitats del personal involucrat en abusos. Entre els europeus els soldats sospitosos d'abusos són alemanys i eslovacs. No en va, la majoria de soldats sospitosos són de l'Àfrica mateix. Cal tenir en compte que la majoria del personal militar de les Nacions Unides prové de països en vies de desenvolupament (Bangladesh, Etiopia i l'Ínida son els que més n'aporten, segons dades de la pròpia organització)

República Centreafricana, el país més afectat

La pressió sobre l'ONU s'ha intensificat des del 2014, quan es van detectar nombrosos casos d'abús sexual a menors a la República Centreafricana, els autors dels quals es sospita son 'cascos blaus'. Des d'aleshores el nombre de casos no ha parat d'incrementar, alguns denunciats per la pròpia ONU, com els que involucraven soldats francesos en missions de la Unió Europea. Els últims casos registrats a la república africana són de principis d'aquest any, on la mateixa ONU va informar de més abusos al país que haurien comès tropes europees i africanes.

La resposta als casos d'abús detectats a la República Centreafricana van ser avaluats en un informe independent que va acabar identificant nombroses deficiències en la manera com l'ONU els gestionava. S'hi criticava la inacció del personal, dels alts funcionaris i la poca transparència; tot plegat "un error institucional descomunal", segons l'informe.

Entre els motius pel qual els casos d'abús acaben silenciats també hi trobem el fet que la responsabilitat de jutjar els abusos recau sobre els estats i aquests sovint opten per repatriar-los i suspendre els militars discretament. Per això, entre les millores que proposa Ban Ki-moon és jutjar els casos amb tribunals de la pròpia institució al mateix país on es trobi el sospitós i muntar una base de dades amb l'ADN dels militars i policies desplegats en missions per expedir les investigacions.

Davant la inacció, filtracions

Entre els que consideren que l'ONU podria fer molt més per prevenir i castigar els casos d'abús sexual, un problema que arrossega des de fa temps, hi trobem alguns dels seus treballadors, que miren de posar-hi remei amb filtracions. Un d'ells, Anders Kompass, director d'operacions de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans, va filtrar informes confidencials que detallaven els casos d'abús a menors dels soldats francesos a les autoritats judicials gales. ot just fa dos mesos una investigació interna de l'organització exonerava a Kompass.