Internacional 22/10/2018

Austràlia demana perdó als supervivents d'abusos sexuals en centres públics

El primer ministre no pot reprimir les llàgrimes en admetre que l'estat ha "fallat" a milers de nens i joves

Ara
2 min
L'ex primera ministra australiana Julia Gillard, a la dreta, rebent un petó de Chrissie Foster durant la disculpa nacional a víctimes i supervivents d'abusos sexuals sexuals institucionals a la Cambra del Parlament a Canberra

BarcelonaActe de constricció del govern australià, que ha demanat perdó en nom de la nació a milers de víctimes d'abusos sexuals mentre estaven sota institucions públiques. En un discurs ple d'emoció davant del Parlament, el primer ministre, Scott Morrison, ha fet autocrítica en admetre el retard. "Per què hem trigat tant a actuar? –s'ha preguntat sense poder contenir el plor–. Com a nació hem fallat, hem abandonat [les víctimes] i ens haurem d'avergonyir per sempre".

Centenars de supervivents i les seves famílies han estat presents en aquest gest de Morrison, reservat per als grans errors perpetrats per l'estat, com, per exemple, el del 2008, quan el govern va entonar un 'mea culpa' pels casos de nens aborígens robats per donar-los a famílies blanques. En el cas de la pederàstia, les disculpes oficials arriben després de sis anys d'investigació en una comissió oberta en què s'han escoltat 17.000 víctimes abusades en 4.000 institucions laiques i religioses des de la dècada dels anys 20. El primer ministre ha afirmat que avui l'estat esmena el seu silenci i passivitat, i amb la demanda de perdó "dona la cara" en el "fracàs d'escoltar, creure i brindar justícia" als supervivents.

"Demanem perdó per cada infantesa robada, per cada vida perduda, per la traïció a la confiança, per l'abús del poder..., per cada crim no investigat, per cada criminal impune, per cada vegada que no escoltem i no vam creure", ha subratllat el primer ministre.

La Katie, que no ha volgut donar el seu cognom, i que els seus 96 anys és una de les supervivents més grans a Austràlia, ha afirmat a la cadena ABC que les ferides que arrossega pels abusos patits la condemnen a una mena de "cadena perpètua". Aquesta dona es va criar en un orfenat religiós de Sydney després de ser abandonada per la seva mare en la dècada dels anys 30 i allà les monges li van pegar i va ser violada per una de les internes.

Però la petició de perdó, que segueix a una llarga investigació de cinc anys dels abusos a menors, entre els quals sexuals, perpetrats dins de les institucions australianes, s'ha de complementar amb accions, que inclouen les indemnitzacions, que víctimes com la Katie encara no han rebut.

La comissió especial que va investigar la resposta de les institucions als abusos sexuals a menors va presentar el desembre passat el seu informe final amb més de 400 recomanacions que incloïen la indemnització, davant d'uns fets que ha qualificat com una "tragèdia" nacional.

A partir d'ara i fins al 2023 el govern haurà d'informar anualment dels avenços de les 122 recomanacions que s'ha compromès a implementar, entre les quals hi ha la creació d'un museu i un centre per conscienciar i prevenir abusos sexuals a menors.

stats