EUROPA

Àustria vota avui si fa president un populista de dretes

Seria la primera presidència de la ultradreta a Europa des del 1945

Àustria torna a votar avui. És la tercera, i suposadament decisiva, votació per elegir el president del país. Després d’una agressiva campanya electoral que ha acabat allargant-se gairebé un any enmig d’un recurs d’impugnació i d’una pífia organitzativa, els austríacs van a les urnes en una cita que manté en suspens tot el continent. I és que si el candidat del Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), Norbert Hofer, guanya a l’aspirant independent i exlíder d’Els Verds, Alexander van der Bellen, seria el triomf més important dels populistes de dretes a Europa des que va acabar la Segona Guerra Mundial el 1945.

Dos candidats emergents

Com ja va passar en la segona volta de les eleccions, que es van convocar al maig i van ser impugnades, s’espera que els dos aspirants a ser el pròxim cap d’estat d’Àustria quedin frec a frec. En la primera volta, Hofer (35,1%) i Van der Bellen (21%) van ser els més votats i van fer història desbancant els candidats del socialdemòcrata SPÖ i del popular ÖVP. La desfeta dels partits tradicionals, que formen la gran coalició de govern a Viena, va ser descomunal: des de final de la Segona Guerra Mundial tots els presidents del país eren de les files d’un dels dos partits.

És per això que, guanyi qui guanyi avui, en la repetició de la segona volta de les presidencials, es trencarà una tradició de set dècades.

Al maig, Van der Bellen es va imposar per poc: 30.863 vots. L’exlíder verd va obtenir el 50,3% del suport i Hofer el 49,7%. L’FPÖ va impugnar les eleccions i el Tribunal Constitucional austríac va decidir tornar a posar les urnes, perquè, si bé no es va comprovar cap manipulació, sí que hi va haver errors de forma en el recompte de vots. El bunyol organitzatiu va anar a més quan la primera data que es va fixar per a la repetició de les eleccions -a principis d’octubre- va haver d’ajornar-se en detectar-se un defecte tècnic en la pega dels sobres electorals. Així que ha calgut una tercera convocatòria, que arriba en un context delicat. Després que al Regne Unit hagi triomfat el Brexit, que als Estats Units Donald Trump hagi guanyat les eleccions presidencials i a l’espera del que pot passar avui a Itàlia en el referèndum per reformar la Constitució, els populistes poden donar també un cop fort a Àustria.

Hofer, de 45 anys, es pot convertir en el primer populista de dretes al capdavant d’un país occidental, d’un estat del benestar econòmicament sa al bell mig de la Unió Europea. El candidat de l’FPÖ, formació euroescèptica i de trets xenòfobs, està a favor de restringir els drets dels immigrants, d’acabar amb les sancions a Rússia, de fer aliances més estretes amb els països de l’Est i de buscar lligams amb l’administració Trump. En campanya electoral s’ha desmarcat de la proposta d’un referèndum perquè Àustria surti de la UE, però el seu partit s’ha reunit regularment amb grups euroescèptics com el Front Nacional francès o el Partit de la Llibertat holandès de Geert Wilders.

Poca participació

Amb la perspectiva d’assumir la presidència d’Àustria, Hofer ha flirtejat amb la idea de dissoldre l’actual govern de l’SPÖ i l’ÖVP i de convocar eleccions anticipades. L’actual legislatura s’estén fins a la tardor del 2018, any en què Àustria haurà d’assumir la presidència rotatòria de la UE. Una prematura convocatòria electoral a la cancelleria podria afavorir el líder dels populistes, Heinz-Christian Strache, successor de l’ultradretà Jörg Haider, amb qui va començar l’ascens de l’FPÖ.

Van der Bellen, de 72 anys, haurà de patir de valent per superar el seu rival electoral. En les eleccions del maig, el líder ecologista es va veure afavorit per la mobilització d’altres partits en un front comú antipopulista. Llavors la participació a les urnes va ser del 72,7%, però els analistes preveuen que en aquesta nova cita aquest índex baixarà a causa de l’esgotament de l’elector, que ha vist com els dos candidats s’han limitat a atacar-se barroerament en els debats televisius en què han participat.