BarcelonaEl govern de Bagdad va demanar ahir el suport de les milícies xiïtes tutelades per l’Iran per recuperar Ramadi, la ciutat conquerida per l’Estat Islàmic (EI) diumenge. És la primera victòria militar important dels jihadistes des de la presa de Mossul, l’estiu passat, una fita que evidencia que, malgrat els bombardejos de la coalició internacional liderada pels Estats Units i el suport de Teheran al govern iraquià, l’Estat Islàmic continua tenint capacitat militar, tot i que a Síria la seva ofensiva sobre Palmira ha estat aturada. “La caiguda de Ramadi és una desfeta greu per al govern iraquià i els seus aliats -apunta Charles Lister, analista de Brookings-. L’EI és l’actor militar número u en una immensa zona sunnita entre l’Iraq i Síria que no serà fàcil de reconquerir per als seus adversaris”, afegeix.
La crida del primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, a les milícies xiïtes evidencia la incapacitat militar del règim de Bagdad, que veu com el seu exèrcit s’enfonsa en cada batalla. Només les milícies kurdes del nord del país i les xiïtes enviades per Teheran (acusades de violència sectària contra els sunnites) mostren capacitat per combatre els jihadistes. Washington els dóna suport aeri: diumenge va llançar 19 atacs a la zona de Ramadi.
“L’Iraq és més eficaç amb el suport de l’Iran, i no és casual que molts caps de l’Estat Islàmic siguin antics oficials del règim de Saddam Hussein”, explica Pere Vilanova, catedràtic de ciència política de la UB. “Daeix [l’acrònim àrab de l’EI] ha aconseguit unir una coalició de preocupats, emprenyats i penedits”, diu en referència a l’aliança de vells enemics com l’Iran, els Estats Units i Turquia, que, després d’anys de fer els ulls grossos, ha tancat les fronteres al pas de jihadistes a Síria.
