SISME
Internacional 01/05/2015

El Bagmati, el riu nepalès desbordat per la tragèdia

Col·lapse de rituals crematoris a Kàtmandu després del terratrèmol

Ethel Bonet
4 min
INDRET SAGRAT  01. Temple de Pashupatinath, a Kàtmandu, on se succeeixen els rituals funeraris. 02. Tasques de rescat a Bhaktapur, prop de la capital.

KàtmanduLa Tara estreny la mà de la Ranta, la segona esposa del seu marit difunt, Gopi Shrestha. Les dues dones es miren i una llàgrima rodola galta avall. Però tot i així, les dues filles de la Tara es mantenen impassibles. En la cultura nepalesa, està mal vist mostrar les emocions quan no toca. Després de sis dies, per fi el seu espòs podrà descansar en pau. El seu cadàver ha estat amuntegat al dipòsit d’un hospital aquest temps a l’espera que la seva família el recollís per incinerar-lo.

Les dues dones vénen de lluny. La Tara de Santi Nilunja, al districte de Baghtapur, i la Ranta de Lalitpur, al districte de Harisiddhi. Precisament, dissabte al matí Gopi Shrestha va anar a visitar la seva segona esposa, amb la qual feia cinc anys que estava casat. Mentre conduïa, un fort tremolor de terra va sacsejar violentament el cotxe i el va fer sortir de la carretera. Des d’ara, aquestes dues dones compartiran una mica més que el dolor per la mort de l’espòs. L’habitatge que compartien el Gopi i la Ranta es va desplomar pel terratrèmol i la Tara ha decidit acollir-la a casa seva.

“Feia sis dies que dormia a la intempèrie, sempre serà benvinguda”, expressa amb afecte la primera esposa. “No confiem en les ajudes del govern. ¿On anirà aquesta pobra dona sola ara?”, exclama la Tara. La família de Gopi Shrestha és al dipòsit de cadàvers des de bon matí per emportar-se el seu cos. Uns 1.500 cossos sense vida s’acumulen des de dissabte al dipòsit de l’hospital Teacher, un dels tres més importants de Kàtmandu. Ahir només en quedaven 16 que encara no havien sigut reclamats.

L’escena sembla treta d’una pel·lícula de terror. El dipòsit és una sala diàfana envoltada de grans finestrals que donen a l’exterior. Allà es poden veure els cadàvers estirats a terra. Alguns estan tapats amb plàstics blaus i altres completament al descobert. Blocs de gel n’eviten la descomposició. A fora, al costat dels grups de voluntaris que transporten els cossos i la policia metropolitana i científica, hi ha un panell amb imatges dels cadàvers per si algú els va a reclamar. Els que encara no ha reclamat ningú es quedaran al dipòsit una setmana més i després seran enterrats en “un descampat, per si al cap d’uns mesos vingués la família a reclamar-ne els ossos”, explica a l’ARA el tinent Achrya.

Els maldecaps dels supervivents

La pudor del dipòsit de cadàvers és insuportable. I precisament això s’ha convertit en un motiu d’enfrontament entre el personal sanitari de l’hospital i la policia. “Hem demanat a les autoritats que per favor s’incinerin els cadàvers en 48 hores perquè, si no, la població corre el risc de patir epidèmies”, adverteix el doctor Prem Khanda, coordinador de l’hospital.

El centre hospitalari està col·lapsat. L’últim balanç oficial de morts pel terratrèmol de dissabte al Nepal és de 6.166, mentre que el nombre de ferits s’eleva a 13.232. A l’entrada de l’hospital hi ha punts d’informació amb les llistes dels ferits perquè els familiars els puguin localitzar. També hi ha un tauler on s’informa sobre la prevenció d’epidèmies, es donen consells d’higiene personal i s’alerta de la necessitat d’anar amb compte amb l’aigua que es beu. A més dels ferits pel terratrèmol, l’hospital s’ha omplert de malalts per infeccions, còlics i diarrees. L’aigua potable escasseja a Kàtmandu i el preu s’ha disparat.

Cap a les tres de la tarda hi ha moviment al dipòsit. Un zelador treu en una llitera el cadàver de Gopi Shrestha cobert amb un llençol blanc a l’espera de l’ambulància. El moment s’eternitza i el cadàver acaba passant tres hores al sol, fins que finalment arriba l’ambulància. La família surt al darrere en comitiva en diversos taxis. Es dirigeixen al temple de Pashupatinath. Aquest enorme complex religiós ha resistit a la fúria del terratrèmol, segons els locals, gràcies a la protecció del Senyor Shiva, la principal deïtat dels hindús.

La sobresaturació de cadàvers

Ara aquest lloc, que era un dels més turístics de Kàtmandu, tradicionalment ple d’autobusos de turistes que anaven a fotografiar les pires funeràries, s’ha convertit en un crematori massiu de centenars de cadàvers. Els seus cinc temples al voltant del riu Bagmati han quedat intactes després del sisme.

Darrere del complex hi ha una enorme esplanada on s’emmagatzemen muntanyes de llenya. En aquests dies més que mai, perquè són moltíssims els cossos que cal incinerar. Justament això és el que ha provocat que hi hagi escassetat de llenya. Per allà pul·lulen al seu aire desenes de micos que pugen i baixen de les copes dels arbres o s’acosten a les persones que els donen menjar. La comitiva del funeral de Gopi Shrestha es dirigeix primer a veure si hi ha un lloc lliure per cremar el mort i després a comprovar si queda llenya.

“En aquests tres últims dies s’han cremat 350 cadàvers. I n’hi ha molts més que esperen”, explica Yadab Dhungang, un familiar d’una de les nou pires al costat del riu. El Bagmati representa la llera de la vida: el principi i el final. “Aquí no hi acudeixen només nepalesos de tot el país sinó que també s’hi vénen a incinerar cadàvers de l’Índia”. Abans del sisme, preparar un funeral costava entre 5.000 i 10.000 rúpies (de 50 a 100 euros), depenent de la quantitat de llenya necessària per a la foguera, el nombre de ploracossos i la proximitat al temple de Pashupat, amb la seva majestuosa pagoda daurada.

“Ara el govern ens ho ofereix tot gratis”, afirma Yadab Dhungang. Però cal esperar. El cadàver de Gopi Shrestha sembla que es resisteix a la cremació. Després d’unes quantes hores a la pira, un dels seus nebots porta més llenya. Ja s’ha fet de nit i el foc que consumeix el seu cos llueix amb més força per la foscor. En el moment del funeral sí que es permet a les dones expressar els seus sentiments. I la Sanu i la Gita, les dues filles de Gopi Shrestha, es descobreixen la cara per mostrar el seu dolor per la mort del seu pare.

stats