BarcelonaAhir va començar el primer dia d’audiències al Senat dels Estats Units per avaluar la candidatura de la jutge ultracatòlica Amy Coney Barrett, proposada per Donald Trump, per formar part del Tribunal Suprem en substitució de la difunta Ruth Bader Ginsburg, que era una icona del feminisme. Si la confirma el Senat, controlat pels republicans, Barrett serà el tercer jutge que el president nord-americà nomena en un sol mandat, cosa que deixaria l’alt tribunal amb una majoria de sis conservadors enfront de tres progressistes. Els càrrecs són vitalicis i els jutges que el formen tenen el poder de canviar les lleis dels Estats Units durant dècades. Per això els demòcrates van treure ahir tota l’artilleria per evitar que Barrett arribi al més alt tribunal, encara que van evitar els atacs personals. Les audiències a la cambra alta s’allargaran durant tres dies més.
En el seu discurs inicial davant el Senat, Barrett va advocar per un Tribunal Suprem independent i va prometre que analitzarà les lleis “com estan escrites”. En altres paraules: seguint una doctrina legal que interpreta la Constitució de manera literal i sense tenir en compte els canvis socials de les últimes dècades. Davant d’això, els demòcrates van optar per destacar les conseqüències “catastròfiques” que l’arribada de Barrett al Tribunal Suprem suposaria per a l’Obamacare, o sigui, la reforma sanitària impulsada el 2010 per Barack Obama, que va garantir que milions de nord-americans tinguessin accés per primera vegada a una assegurança mèdica.
El senador Patrick Leahy, per exemple, que va intervenir per videoconferència, va mostrar una fotografia d’una infermera de Vermont que està en cadira de rodes a causa d’una malaltia neurològica i que tem perdre l’assegurança que l’ajuda a sufragar la medicació que necessita. Leahy va destacar que Barrett és una amenaça per a la continuïtat de l’Obamacare, ja que el 10 de novembre, just després de les eleccions a la Casa Blanca, el Tribunal Suprem celebrarà una audiència per decidir sobre el futur de la cobertura sanitària de milions de nord-americans. El candidat demòcrata a la presidència, Joe Biden, va seguir la mateixa estratègia dels seus correligionaris del Senat i va presentar el procés de confirmació de Barrett com un referèndum sobre l’Obamacre i la gestió de Trump sobre la pandèmia.
