Berlín i Moscou posen a prova l' aliança econòmica
Merkel admet la interdependència però critica la repressió de Putin a l'oposició
BerlínHannover va posar ahir a prova les relacions entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president rus, Vladímir Putin. Tots dos es van esforçar ahir a escenificar harmonia en la inauguració de la fira industrial més gran del món, ja que amb els negocis no s'hi juga, però ni la líder germànica ni el cap del Kremlin van poder passar per alt de portes endins, durant un sopar posterior, els temes polítics que els separen. En el centre de la controvèrsia hi ha la campanya d'inspeccions que ha engegat Moscou contra les ONG i que ha afectat de ple fundacions alemanyes arrelades a Rússia.
Poques vegades en els últims anys han estat tan gèlides les relacions entre la cancelleria alemanya i el Kremlin. I, en canvi, poques vegades la interdependència econòmica i comercial ha resultat tan voluminosa com ara. La classe política germànica està molt irritada -s'han unit quatre manifestacions liderades per Els Verds a Hannover- perquè Rússia tracta organitzacions internacionals com si fossin "agents estrangers" que han de ser escorcollats fins al punt de confiscar ordinadors de les seus de fundacions com la Konrad Adenauer, lligada a la Unió Democratacristiana (CDU) de Merkel, i la Friedrich Ebert, vinculada a la socialdemocràcia alemanya (SPD). També és xocant per a Berlín com poden ser de repressives les mesures de Putin per aturar la recent onada de protestes de l'oposició.
Al novembre Merkel també va criticar a Moscou la condemna a presó de dos membres de les Pussy-Riot, però el president rus li va replicar acusant durament les activistes de tenir "posicions antisemites".
Una cancellera tova
A Hannover la cancellera no va gosar acarnissar-se amb el convidat. Merkel va felicitar-se de la "importància" de l'aliança econòmica amb Rússia i només va instar indirectament el Kremlin a protegir les ONG. "Ens interessa ajudar Rússia a millorar les seves inversions en investigació i desenvolupament perquè tinguin una societat civil més activa. Volem donar a les ONG opcions de ser motor d'innovacions".
En un discurs poc concret i més centrat en els interessos comercials de Rússia i Alemanya, Putin va deixar clar que havia expressat prou bé la seva política de drets humans en una entrevista recent a la televisió pública alemanya. El cap del Kremlin hi havia exposat que 654 ONG russes van rebre quasi mil milions de dòlars procedents de l'estranger en els quatre mesos transcorreguts des que es va aprovar una llei que obliga les organitzacions no governamentals amb activitats polítiques a registrar-se com a "agents estrangers". Putin va defensar que les investigacions fetes a aquestes organitzacions són normals i que tan sols busquen la transparència enyorada. De retruc va afegir que els Estats Units han aplicat lleis similars.
Un portaveu del govern alemany havia avançat que durant el sopar d'ahir "es parlaria amb seguretat de temes controvertits" . No obstant, Merkel té un dilema. D'una banda, necessita dir les coses clares a Putin, com li reclama l'opinió pública. Poc més de cinc mesos abans de les eleccions generals, Merkel no vol quedar tan malament com l'excanceller socialdemòcrata Gerhard Schröder, que va definir Putin -a qui va convidar ahir a la nit pel seu aniversari- com a "impecable demòcrata". Però, d'altra banda, la cancellera no pot posar en risc la interdependència de tots dos països.
Rússia és el distribuïdor energètic (petroli, gas, metal·lúrgia) més important d'Alemanya i els russos són cada cop més importants com a destí dels negocis alemanys. En els últims anys les exportacions germàniques a Rússia han augmentat un 10,4%, fins als 38.000 milions d'euros. Rússia és, després de la Xina i els EUA, el principal receptor de mercaderies alemanyes fora de la UE.
És en reconeixement de la importància russa en l'economia alemanya que Moscou és aquest any el convidat honorífic de la fira de Hannover. Més de 200 empreses hi participen: la principal presència de Moscou en una fira internacional.
Les relacions bilaterals tenen diferents plataformes d'intercanvi, com ara el grup de treball estratègic russo-germànic per a l'economia i les finances (SAG) fundat l'any 2000; el Diàleg de Sant Petersburg, creat el 2001 com a fòrum de discussió per promocionar acords en la societat civil, i les consultes governamentals russo-germàniques amb intensos debats entre ministeris de tots dos estats que tenen lloc anualment des del 1999.
