Berlín agilitza l’expulsió d’immigrants criminals

MunicExpulsions ràpides, lleis més dures, més presència policial, més vigilància per vídeo. Després de les agressions sexuals i robatoris a centenars de dones durant la nit de Cap d’Any a Colònia i altres ciutats alemanyes, la Gran Coalició de govern a Berlín s’ha activat frenèticament per demostrar fortalesa d’estat.

El ministre federal de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas, i el seu homòleg d’Interior, el democratacristià Thomas de Maizière, van acordar ahir una proposta per facilitar l’expulsió d’estrangers i sol·licitants d’asil que hagin delinquit a Alemanya. Segons l’acord, un criminal podrà ser expulsat si ha sigut jutjat amb una pena de presó de com a mínim un any per delictes greus. L’expulsió serà procedent independentment de si el condemnat està sota llibertat condicional o no. Les mateixes condicions valen per a sol·licitants d’asil criminals. Fins ara una expulsió d’asilats només era possible si estaven condemnats a tres anys de presó.

Entre els delictes que a partir d’ara poden tenir conseqüències més greus per a immigrants i refugiats hi ha els de resistència contra les autoritats policials, lesions corporals, atacs sexuals i robatoris. La nova reglamentació és vàlida també per a menors d’edat. “Els criminals han de fer-se responsables dels seus delictes. I per als estrangers criminals l’expulsió és una de les conseqüències”, va precisar Maas.

Les autoritats policials han determinat que pràcticament la totalitat dels presumptes agressors sexuals a dones durant la nit de Cap d’Any són nord-africans i àrabs. De Maizière va admetre que aquests atacs són una de les raons per les quals s’endureix la llei contra els immigrants criminals. “Aquesta és una dura però adequada resposta de l’estat als que creuen que si bé poden buscar protecció aquí també poden incórrer en delictes sense que això no tingui conseqüències sobre la seva presència a Alemanya”, va dir el ministre d’Interior.

El govern de Berlín treballa en la línia d’endurir la seva política davant els criminals estrangers, però és ben conscient alhora que hi ha qüestions molt complexes de reglamentar: ¿com es pot expulsar un immigrant delinqüent si el seu país d’origen no li fa nous papers per entrar al país?, ¿com es pot donar sortida als estrangers indocumentats?, ¿com es pot fer tornar els sol·licitants d’asil criminals a la nació de la qual van fugir? Mentre aquests punts encara s’han de sotmetre a revisió, De Maizière i Haas van anunciar que el seu acord s’estén a endurir el dret penal en matèria de crims sexuals. “El vigent codi no sempre dóna una resposta clara a la qüestió de quanta resistència ha d’oposar una dona perquè es tracti d’una violació”, va exposar el ministre de Justícia, mentre apuntava que l’executiu d’Angela Merkel vol aprovar ràpidament les corresponents mesures per solucionar aquest buit.

Violència de l’extrema dreta

Els atacs a Colònia per Cap d’Any també han comportant altres conseqüències: una onada de violència perpetrada per radicals de dreta, que veuen justificats el seus prejudicis contra els refugiats, i per grups de neonazis que prometen revenja en xarxes socials i passen a l’acció. En un barri d’esquerres de Leipzig, 250 extremistes de dreta van trencar dilluns a la nit vidres i van incendiar cotxes. “És terror de carrer. Pura violència”, va condemnar l’alcalde de la ciutat de l’est d’Alemanya, Burkhard Jung. La policia va arrestar provisionalment 211 ultres justament el dia que coincidia a Leipzig la manifestació del moviment xenòfob Legida -succedani de Pegida-. En el transcurs de la convocatòria islamòfoba va ser atacada una periodista de la ràdio MDR. La cadena ja ha anunciat que posarà personal de seguretat a disposició dels seus reporters perquè continuïn informant sobre aquesta mena de manifestacions.