Berlín, un aliat a la baixa per a Putin
El president rus, Vladímir Putin, serà rebut amb desgana avui a Berlín. En la primera visita a Europa amb el càrrec renovat, es reunirà amb una Merkel que preferiria no haver-hi de tornar a negociar.
BARCELONA.Moltes coses han canviat a Europa en aquests últims quatre anys que Vladímir Putin ha passat allunyat de la presidència de Rússia. El tsar recupera ara el càrrec i veu com els seus principals aliats al Vell Continent han desaparegut.
Un dels seus grans amics, l'ex primer ministre italià Silvio Berlusconi, va ser substituït al novembre pel tecnòcrata Mario Monti, que regenta un mandat a anys lluny de les fílies geopolítiques del Cavaliere. Putin també ha vist com França decapitava el conservadorisme de Nicolas Sarkozy i com el seu predecessor, Jacques Chirac, gran aliat de Moscou durant els seus anys a l'Elisi, s'ha retirat de l'escenari polític.
Avui Putin inicia la seva primera gira europea amb el càrrec renovat a París i Berlín, i el panorama a Alemanya tampoc és gaire encoratjador per al president rus. La crisi a l'eurozona i els canvis interns en el govern alemany han desgastat uns lligams que ja s'havien vist debilitats des que Angela Merkel va substituir el 2005 el canceller Gerhard Schröder, l'aliat indiscutible de l'aleshores president rus. La fluïdesa parlant alemany que Putin va heretar dels seus anys com a agent del KGB a la Dresden comunista de la RDA van permetre al president establir anys després una relació estreta amb el canceller Schröder.
Dels bons lligams se'n va derivar un auge en el comerç entre Rússia i Alemanya. A canvi dels privilegis en matèria energètica que el Kremlin va oferir a Berlín, Schröder va donar suport als interessos estratègics de Moscou a Europa, com ara oposar-se a l'accés d'Ucraïna i Geòrgia a l'OTAN. Els serveis oferts van valer-li a Schröder un bon regal de comiat quan el 2005 Angela Merkel va batre'l a les urnes: un alt càrrec en el monopoli gasístic rus Gazprom.
La porta es tanca
L'empremta de Schröder va mantenir-se a Berlín malgrat l'arribada de Merkel. Fins al 2009 el que havia estat secretari d'estat del canceller, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, va ser el ministre d'Exteriors de Merkel en el govern de coalició entre la Unió Cristianodemòcrata (CDU), la seva germana Unió Social Cristiana de Baviera i el Partit Socialdemòcrata (SPD).
La competició entre cancellera i ministre sobre com relacionar-se amb Rússia era constant: el país i els seus empresaris es debatien entre el pragmatisme i la preocupació de la cancellera pels drets humans russos i la prioritat del ministre de cooperar sense condició amb Rússia, herència dels anys amb Schröder.
Les eleccions federals del 2009 van donar la majoria parlamentària a la CDU de Merkel, que va permetre-li deixar fora l'SPD de la nova coalició. Putin torna a la presidència i veu que la porta de Berlín s'ha tancat encara més ara que Steinmeir és a l'oposició. Segons indica Stefan Meister, un expert en Rússia del Consell Alemany de Relacions Internacionals en l'informe Una aliança malmesa , l'intercanvi de papers entre Medvédev i Putin va esfumar la promesa de modernització que encarnava l'ara primer ministre. "Les esperances que Merkel va posar en Medvédev eren massa altes", diu Meister, que augura una recepció més freda que de costum per part d'una cancellera "decebuda".
Meister manté que Rússia és clau per a les empreses alemanyes. El 2011 el comerç entre els dos països va augmentar un 30%, i el gasoducte Nord Stream, que els connecta, és vital davant el fracàs de Nabucco, la xarxa que havia de portar el gas de Turquia per reduir la dependència de Moscou. "La nul·la voluntat modernitzadora de Putin malmetrà la cooperació econòmica amb Berlín", conclou l'analista. "Merkel ha de revisar els seus objectius amb Moscou i analitzar realísticament quins pot aconseguir i quin preu està disposada a pagar per fer-ho".
