Biden acusa Trump "d'abús de poder" si designa un nou jutge al Suprem

BarcelonaEl candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, Joe Biden, ha demanat aquesta matinada als membres del Senat que aturin els plans de Trump per substituir al Tribunal Suprem la jutge progressista Ruth Bader Ginsburg, que va morir dissabte als 87 anys. Com que es tracta d'un càrrec vitalici, si Trump designés un nou jutge a poques setmanes de les eleccions del 3 de novembre inclinaria definitivament la balança cap al costat dels conservadors, en la que seria la decisió més transcendental del seu pas per la Casa Blanca. Trump ja ha dit que nominarà una altra dona en els pròxims dies, probablement a finals de setmana quan hagin passat els actes de condol per la jutge Ginsburg. Una designació que ha de ser ratificada pel Senat, on els republicans tenen 53 representants i només necessiten 51 vots.

Des de Filadèlfia, l'exvicepresident ha recordat que la mort de Ginsburg ha sacsejat la política nord-americana quan en alguns estats ja s'ha començat a votar. "La gent d'aquest país ja està decidint el seu futur amb el seu vot. Forçar aquesta nominació a través del Senat és un exercici de poder brut i no crec que la gent d'aquest país hi estigui d'acord". Per a Biden representaria un "abús de poder" i un "abús constitucional".

Biden ha demanat que s'escolti la veu del poble, i ha acusat el líder de la majoria republicana, el senador Mitch McConnell, d'hipocresia per haver bloquejat el nomenament del jutge Merrick Garland que Obama va triar el 2016, en l'últim any del seu mandat, amb l'argument que el nou president havia de prendre la decisió. McConnell ha declarat que avalarà la decisió de Trump i ja ha obtingut el suport de pesos pesants del partit com Ted Cruz, senador per Texas. Com ho justifiquen? Diuen que ara, al contrari que amb Obama, tant el Senat com la Casa Blanca són republicans, per decisió del poble.

"No soc ingenu –ha dit Biden–. No m'adreço al president Trump, que farà el que vulgui. Ni tampoc a Mitch MConnell, que fa el que vol. M'adreço als senadors republicans, que saben en el fons què és el millor per al país i el que és coherent amb la Constitució". Però el president sembla disposat a tirar pel dret. Aquest diumenge la campanya de Trump ha difós un correu electrònic per recollir donatius sota el lema "El poble vol que s'ocupi aquest seient".

Alguns senadors republicans ja s'han mostrat favorables a esperar: Lisa Murkowski per Alaska i Susan Collins per Maine deixen la majoria al Senat en 51, just el nombre de vots que es necessiten per designar el nou jutge.

El Suprem, format per nou jutges, és qui determinarà temes tan sensibles com l'avortament, els drets dels homosexuals o el dret electoral. Una setmana després de les eleccions, l'alt tribunal s'ha de pronunciar sobre una llei de salut que donaria cobertura sanitària als nord-americans que han de contractar assegurances privades amb malalties prèvies. Trump ja ha designat dos jutges conservadors en el lloc d'altres conservadors, tot i que el segon –el polèmic Brett Kavanaugh– substituïa un conservador moderat, Anthony Kennedy, que es va retirar i que havia votat al costat dels liberals en temes com l’avortament o els homosexuals. Amb Kavanaugh la balança de l’alt tribunal va quedar en 5 conservadors i 4 progressistes. Ara Trump té l’oportunitat de rellevar un jutge progressista i escorar encara més la institució, que malgrat el biaix a la dreta li ha donat algunes derrotes en els últims mesos, com quan al juny va aturar els seus plans per deportar els immigrants joves coneguts com a dreamers.

El nom que més sona és Amy Coney Barrett, una jutge del tribunal federal d'apel·lació, catòlica i ferma opositora del dret d'avortament, que se situa en l'extrem ideològic oposat de Ginsburg. L'altra favorita és Barbara Lagoa, d'Atlanta i d'origen cubà, la primera hispana designada per al Tribunal Suprem de Florida.

Els demòcrates tenen poc marge, però com va advertir Jerry Nadler, president del comitè judicial de la Cambra de Representants, si guanyen les eleccions presidencials del novembre, com apunten les enquestes, i la majoria al Senat, poden ampliar el tribunal de 9 a 11 jutges i designar els seus candidats per tornar a equilibrar la balança.