ELS ATEMPTATS DE NOVA YORK, ONZE ANYS DESPRÉS
Internacional 11/09/2012

Bin Laden fa soroll des de la tomba

Onze anys després dels atemptats de Nova York, Ossama bin Laden continua present en la vida dels nord-americans. El llibre d'un dels soldats d'elit que van matar el cap d'Al-Qaida és un èxit de vendes.

Núria Ferragutcasas
3 min
UN NOU MUSEU PER AL RECORD Zoe Koosoulis, que va perdre la seva filla Danielle en els atemptats de l'11-S a Nova York, pinta un mural de Manhattan amb l'ombra de les Torres Bessones al Memorial Nacional de l'11 de Setembre. L'any vinent s'ha d'inaugurar  Un museu que mostrarà diverses obres d'art relacionades amb l'episodi.

WASHINGTON.La ciutat de Nova York viurà avui l'onzè aniversari dels atacs terroristes contra les Torres Bessones marcat per la publicació del llibre No easy day [Un dia gens fàcil], una crònica de l'assassinat d'Ossama bin Laden narrada per un dels soldats de les forces especials dels Estats Units -conegudes com a SEAL- que va participar en l'operació. El llibre havia de sortir a la venda avui, però el seu polèmic relat va fer avançar-ne la data de sortida una setmana.

Sota el pseudònim de Mark Owen, el soldat d'elit, ara retirat, explica tots els detalls de la incursió al Pakistan el 2 de maig del 2011 per acabar amb la vida del líder d'Al-Qaida i autor intel·lectual dels atemptats de l'11-S. El seu relat contradiu la versió oficial del govern de Barack Obama, segons la qual hi va haver un enfrontament i els membres de la unitat SEAL van disparar a matar quan Ossama bin Laden va intentar utilitzar una arma.

Segons Owen, que ha estat identificat per alguns mitjans nord-americans com a Matt Bissonette, els fets no van anar així. Ell pujava cap al tercer pis de la residència de Bin Laden, darrere del primer SEAL en la línia, quan va sentir dues detonacions. El seu company va disparar poc després, quan va veure un home que treia el cap des d'una porta. Un cop a l'habitació, els sis soldats encarregats de l'operació van veure dues dones que ploraven i cridaven sobre el cos convuls del líder d'Al-Qaida, les van apartar i van tornar a disparar diversos trets contra ell.

En una entrevista a la cadena de televisió CBS i amb una veu distorsionada, Owen va defensar diumenge la seva versió de la mort de l'home més buscat del món. "Si algú treu el cap en una cantonada, és molt probable que tingui una arma. No esperes a veure un AK-47, una granada o un cinturó d'explosius", va apuntar. L'ex-SEAL també va dir que van tornar a disparar Bin Laden perquè no podien veure-li les mans. "Podria haver tingut una granada o alguna cosa sota la roba", va afegir.

Un "homenatge" a l'equip

Owen va explicar que el seu llibre no busca cap polèmica política, sinó que és un "homenatge" als centenars de nord-americans de les forces especials i de la CIA que van participar en la cerca i captura de Bin Laden. Va recordar que sis homes van acabar amb el cap del grup terrorista Al-Qaida, però després d'una feina de molts anys en equip. "Prémer el gallet és fàcil. No es tracta de qui va ser la persona que ho va fer, sinó de l'equip que va preparar i va dur a terme la missió".

El llibre d'Owen, que es va publicar el 4 de setembre i ja és un èxit de vendes, ha topat amb les crítiques del departament de Defensa i de la CIA, que han amenaçat de demandar-lo per revelar informació classificada i violar el seu acord de confidencialitat amb l'exèrcit.

Cerimònia per les víctimes

La cerimònia d'avui per les víctimes dels atemptats terroristes s'iniciarà, un cop més, a les 8.32 del matí, moment en què el primer avió segrestat va impactar en una de les torres. Es farà la ja tradicional lectura dels noms de les 2.983 víctimes dels atacs al World Trade Center de Nova York, la seu del Pentàgon al costat de Washington i l'avió segrestat que es va estavellar a Pennsilvània quan es dirigia cap a la capital.

La commemoració d'aquest any serà més discreta que la de l'any passat i no es preveuen parlaments de cap polític. El president Barack Obama assistirà als actes que es faran al Pentàgon per recordar les víctimes. Per la seva banda, el candidat republicà, Mitt Romney, farà una declaració a Reno, Nevada.

Mentrestant, continuen les obres per a la construcció de l'edifici que substituirà les Torres Bessones, conegut com la Freedom Tower [Torre de la Llibertat]. Està previst que s'acabi d'aquí dos anys i tindrà un cost estimat de 3.900 milions de dòlars.

stats