Dos antics primers ministres britànics, John Major i Tony Blair, van unir ahir forces per mantenir el Regne Unit dins de la Unió Europea (UE). En dues conferències pronunciades a la Universitat de l’Ulster, a Derry (Irlanda del Nord), tots dos van advocar per evitar el Brexit, ja que, segons ells, si es produís, seria un “error històric”. La inusual intervenció conjunta de dos dels arquitectes del procés de pau de l’Ulster va situar en el centre del debat, per primer cop en la campanya del referèndum, el futur del Regne Unit en tant que unitat política. Perquè el Brexit, van alertar, posaria a prova les relacions amb Escòcia i amb Irlanda del Nord, on hi ha un “risc d’inestabilitat”.

“La incòmoda i pura veritat -va dir Major-és que la unitat del Regne Unit està en joc en la papereta de votació”. L’ expremier conservador, que va prendre el relleu de Margaret Thatcher a Downing Street el 1992, va assegurar que, si el referèndum del dia 23 té com a resultat el Brexit però a Escòcia guanyen els que volen quedar-se a la UE, hi hauria un “seriós risc” que es desencadeni una segona consulta per a la independència.

“La pressió seria irresistible i es posaria en perill la unitat política de més èxit de la història”, va continuar Major, que va aventurar que en un hipotètic segon referèndum, amb el Regne Unit de facto ja fora de la UE, el resultat podia ser “molt diferent” del de setembre del 2014.

Un altre dels grans interrogants que tots dos exmandataris van posar damunt la taula va ser les relacions entre la República d’Irlanda i el nord de l’illa. L’actual zona de lliure circulació i de comerç, establerta fa més de 90 anys, podria veure com s’aixeca una nova frontera, en aquest cas amb la UE.

El futur nord-irlandès

D’acord amb Blair, successor de Major a Downing Street el 1997, aquest fet “crearia un immens problema” entre les dues bandes, que no va existir quan Irlanda i el Regne Unit van ingressar a les Comunitats Europees d’aleshores, ja que ho van fer al mateix temps, l’any 1973. “La campanya per sortir-ne [de la Unió] té preguntes fonamentals per respondre sobre el futur d’Irlanda del Nord, sobre l’àrea de lliure circulació i sobre les implicacions que tindria deixar la Unió pel que fa al futur del Regne Unit. La gent d’Irlanda del Nord necessita tenir les respostes els pròxims dies”, va afirmar.

Major i Blair no es van referir explícitament a un possible rebrot de la violència al nord d’Irlanda en cas que guanyi l’opció de sortir de la UE, però el missatge va quedar implícit. Potser perquè tots dos representen molt bé el combat contra uns fantasmes del passat que en aquesta zona no s’han esvaït del tot.

El missatge dels dos ex primers ministres -conservador i laborista- també es feia ressò d’un d’expressat ahir per l’expresident nord-americà Bill Clinton a través d’un article publicat en exclusiva al setmanari d’esquerres New Statesman. Clinton, un altre dels actors destacats del procés nord-irlandès, afirmava que li “preocupa que la futura prosperitat i la pau d’Irlanda del Nord es podria veure en perill si el Regne Unit surt” de la UE.

Els dubtes que van expressar Blair i Major van ser immediatament contestats per Theresa Villiers, ministra del govern de David Cameron per a Irlanda del Nord, i partidària del Brexit en contra de la posició del primer ministre. Villiers va assegurar que es pot “mantenir una frontera terrestre oberta”. Els riscos “no són significativament més greus que els que ja es gestionen amb eficàcia avui, a través de la cooperació bilateral entre el Regne Unit i Irlanda”, va concloure.

Denuncien complicitat policial en un crim de fa dues dècades

Alhora que Jonh Major i Tony Blair alertaven sobre el possible impacte del Brexit a Irlanda del Nord, el defensor del poble de la policia de l’Ulster, Michael Macguire, va emetre ahir un duríssim informe sobre la connivència policial amb l’assassinat de sis catòlics a mans de dos paramilitars que actuaven com a confidents de les forces de seguretat. L’atemptat va tenir lloc el 18 de juny del 1994 quan els dos membres de la Força de Voluntaris de l’Ulster (UVF, en les sigles en anglès), van irrompre al bar The Heights del poblet de Loughinisland, 65 quilòmetres al sud de Belfast, i van obrir foc indiscriminadament. Les víctimes, totes civils, veien en aquells moments el debut de la selecció de futbol de la República d’Irlanda contra Itàlia, en el mundial dels Estats Units. L’informe de Macguire assegura que la policia coneixia el nom dels responsables 24 hores després de la matança però els agents no van practicar cap detenció i els fets han quedat impunes.