Blancs sense estudis, dones i llatins, els votants clau del 2020

BarcelonaEl president dels Estats Units, Donald Trump, va mentir descaradament als nord-americans assegurant que el covid-19 estava sota control i que matava més la grip, just quan al mateix temps li deia al periodista Bob Woodward que el virus era “molt mortal”, “molt pitjor que la grip” i molt perillós perquè “es transmet per l’aire”. Les gravacions d’aquesta conversa -del 7 de febrer- i d’altres de similars fetes públiques aquest mes per Woodward amb motiu de la publicació del seu segon llibre sobre Trump, Rage, podrien haver sigut un escàndol devastador a dos mesos de la batalla per a la reelecció, i quan el país supera ja els 200.000 morts per covid. Però la popularitat del president no ha baixat del 42%, una xifra que, tot i semblar baixa, el situa encara en una posició de força de cara al 3 de novembre.

En els últims quatre anys “no s’ha mogut gaire l’opinió de la gent sobre Trump, el seu índex d’aprovació s’ha mantingut remarcablement estable durant la seva presidència, més del que s’hauria esperat, vist tot el que ha passat”, explica Bradley Jones, investigador del Pew Research Center en un programa virtual ofert per la Foreign Press Office dels Estats Units. Tot i que les enquestes donen un avantatge de fins a 10 punts al demòcrata Joe Biden, la seva victòria no està gens assegurada si es mira la lletra petita de l’anàlisi demoscòpic. En enquestes individualitzades del Pew Research -que han fet el seguiment dels mateixos individus des del 2016-, la immensa majoria dels que s’identificaven com a republicans fa dos anys segueixen fent-ho ara i el mateix passa amb els demòcrates. Amb una petita excepció: segons les dades de Jones, entre els votants blancs sense estudis universitaris -que van optar majoritàriament per Trump el 2016- hi ha “una lenta tendència” a fer-se encara més republicans.

El factor educatiu

El factor educatiu s’ha convertit en els últims anys en “una important línia divisòria de la política nord-americana”, recorda l’expert, en què els votants amb estudis universitaris es decanten cada cop més pel Partit Demòcrata, amb fins a 20 punts percentuals de diferència, i els que no en tenen, especialment els que només tenen la secundària o menys, opten pels republicans.

Van ser uns votants decisius perquè Trump s’emportés inesperadament estats com Pennsilvània, Wisconsin i Michigan, antics centres industrials de l’acer i l’automoció on bona part de la classe treballadora tradicionalment demòcrata ha virat cap als conservadors. Van sentir que Trump, enemic de la correcció política, parlava el seu mateix idioma, i encara que després de quatre anys de mandat la seva vida i la seva economia no hagin millorat (ara encara menys amb el covid), semblen disposats a optar altra vegada pel vot emocional.

L’any 2016, els enquestadors van subestimar el pes d’aquests votants blancs sense estudis, i des de llavors hi han parat moltíssima atenció. Però és possible que aquests votants tinguin ara menys pes a les urnes del que van tenir el 2016, ja que segons una anàlisi del cens elaborat per Brookings Institution i NPR, els votants blancs sense estudis universitaris s’han reduït aquest any dins del conjunt de l’electorat: han passat de ser-ne el 45% al 41%. Al mateix temps, creixen dos grups majoritàriament demòcrates: els blancs amb estudis universitaris han pujat dos punts percentuals, fins al 26% de l’electorat, i els llatins escalen també dos punts, fins al 14% de l’electorat el 2020, i a nivell nacional. La base electoral de Trump s’encongeix.

I encara una altra mala notícia per al president: les dones. Si el vot femení ja va ser determinant en les eleccions de mig mandat del 2018, que van escorar la Cambra de Representants en favor dels demòcrates, ara “les dones blanques sense estudis universitaris podrien torpedinar la reelecció de Trump”, segons William A. Galston, investigador sènior de Brookings. En un article recent, assenyala enquestes que mostren que si fa quatre anys aquestes dones “van votar al costat dels seus companys homes blancs sense estudis” a favor de Trump en estats com Wisconsin, ara la majoria diuen que votaran per Biden. Altres enquestes, però, encara les alineen amb Trump.

La tendència de les dones votants a decantar-se més pels demòcrates es remunta als anys 50, diu Jones, però s’ha intensificat en els últims quatre anys i molt especialment entre les dones blanques amb títol universitari, que s’identifiquen com a demòcrates en un 65%, davant del 30% que se senten republicanes. El president intenta captar encara el vot de la dona dels suburbis, les zones residencials al voltant de les ciutats on el vot està més disputat que a les ciutats (demòcrates) o al món rural (republicà). Però les enquestes diuen cada cop més clarament que aquestes dones prefereixen Biden.

El vot hispà desafia Trump

L’augment del vot hispà també és un desafiament per a Trump, sobretot en estats tradicionalment vermells com Arizona -aquest 2020 té un 31% de l’electorat llatí- o Texas, on bona part d’aquests votants són joves immigrants de segona generació. Però el grup electoral dels hispans és cada cop més divers, i el president presenta batalla encara per aquest vot en estats com Florida, on l’exili cubà (i veneçolà) és més conservador i prioritza les posicions en política exterior a la immigració.

Però quan es mira la ideologia, el principal motiu de divisió en la política dels EUA no és racial, ni educatiu, ni de gènere, edat o religió, segons el Pew Research. És el partit polític. “La politització està en el nivell més alt en generacions -diu Jones-. Fins i tot el 2000 el 40% dels votants de qualsevol partit et deien que no els importava gaire si guanyava el candidat de l’altre, Al Gore o George W. Bush. Això ara és impossible”.