Professor de Ciència Política (UAB)Trump i Clinton es disputen aquest dimarts esdevenir el nou president dels EUA. La cursa és més complexa i més disputada del que ens diuen les enquestes nacionals. Marquen una tendència però el resultat real es decideix estat per estat i res és evident quan l’elecció es converteix en 50 eleccions.
El comportament electoral tradicional ha convertit estats en republicans o demòcrates. Per exemple, Califòrnia o Nova York són demòcrates (de color blau), mentre que Texas és republicà (de color vermell). La batalla se centra en els estats que poden canviar de color.
En aquest sentit, la crisi econòmica, la història, els canvis demogràfics i la personalitat dels candidats són elements rellevants per entendre la resistència electoral de Donald Trump fins a l’últim minut.
En primer lloc, la crisi econòmica ha afectat de manera diferent les capes treballadores de la societat americana. Ha generat, com en altres llocs, l’anomenat malestar democràtic. Classes treballadores i classes mitjanes blanques empobrides escolten el missatge populista de Trump pròxim a l’extrema dreta europea. Michigan, Pennsilvània i Ohio, estats blaus de tradició industrial, poden tenyir-se de vermell.
En segon lloc, la història ha entrat en campanya. Els onze estats de la Confederació tenen, per fi, un candidat que els representa, racista, de supremacia blanca. Els rednecks se senten identificats amb un candidat -Trump-, cosa que no havia passat des de la candidatura de George Wallace.
En tercer lloc, la demografia ha variat el color d’estats blaus o vermells. El cas més interessant que caldrà seguir aquesta nit electoral serà Florida. Amb 29 delegats al Col·legi Electoral, és un estat determinant. Florida és un estat de la Confederació molt divers demogràficament. L’arribada d’1,4 milions de porto-riquenys, més demòcrates que republicans, el poden fer bascular cap al blau demòcrata.
L’altre fenomen és la llengua. La segona minoria és la hispana i a poc a poc està convertint un país de llengua anglesa en un país bilingüe. Aquest fet també crea tensió en el sistema i dóna arguments al populisme de Trump per reafirmar la preeminència dels fundadors: anglos, blancs i protestants.
Finalment, la personalitat dels candidats. Per primer cop, l’elecció presidencial s’ha convertit en una elecció en negatiu. Els dos candidats tenen més rebuig que suport. La campanya, en general, ha sigut molt negativa i, per part de Trump, a més de negativa, grollera.
Els analistes estan d’acord que si el candidat adversari de Trump o Clinton fos un altre guanyaria. La sort de Clinton ha sigut enfrontar-se a Trump. I el mateix es podria dir de Trump amb Hillary.
El candidat antiestablisment
L’èxit de Trump és que es presenta com el candidat antiestablishment (anticasta). Com un empresari sense vinculacions amb la política. Utilitza un discurs més pròxim al reality show que al polític clàssic. És el seu atractiu. Parla com la gent normal. El podríem definir com un polític de plató de televisió.
Un factor que cal tenir en compte és l’ordre donada pel líder del Partit Republicà, Paul Ryan, d’abandonar Trump. Els republicans es juguen mantenir la majoria parlamentària al Congrés i els insults constants de Trump no ajuden els candidats als seus districtes electorals. És possible que l’abstenció republicana en l’elecció sigui elevada.
Demà a la matinada sortirem del dubte de qui serà president dels EUA. Esperem que la decisió dels electors sigui d’esperança i no de pànic per a la resta del món.
