ÀFRICA
Internacional 29/03/2015

Boko Haram mata 50 persones en les eleccions nigerianes

Els electors desafien l’amenaça dels islamistes radicals

Marta Rodríguez
2 min
Desenes de votants esperant que els funcionaris comprovin les seves empremtes digitals en un col·legi d’Abuja, ahir.

BarcelonaDe les paraules al terror. Boko Haram va convertir ahir la jornada electoral a Nigèria en un bany de sang amb l’assassinat de mig centenar de persones al nord-est del país africà. Malgrat la violència, els col·legis es van mantenir oberts i fins i tot en molts punts es van produir llargues cues de ciutadans que van plantar cara als islamistes radicals que fa anys que atemoreixen tres dels estats més empobrits del continent. Malgrat aquesta aparent normalitat a peu d’urna, les votacions s’allargaran durant tot el dia d’avui, ja que en molts punts el nou sistema d’identificació dels votants va dificultar el tràmit.

La meitat de les víctimes mortals confirmades per les autoritats es van produir hores abans de l’obertura dels col·legis electorals, divendres a la nit. Grups armats d’homes van decapitar amb motoserres 23 persones i van cremar diverses cases a Buratai, una localitat de l’estat de Borno, on va néixer el 2002 Boko Haram. Ja amb les urnes a ple funcionament, es van produir diversos atacs i com a resultat almenys 25 electors van ser assassinats. A més, una bomba va esclatar en un col·legi. Feia setmanes que la milícia radical havia posat els comicis en el seu punt de mira i havia anunciat que faria tot el possible per boicotejar-los, alhora que havia instat la ciutadania a abstenir-se d’anar a votar.

Aquestes eleccions presidencials i legislatives són les que es presenten amb un resultat més ajustat en la recent història democràtica del gegant africà. L’expectació es va veure traduïda en una gran participació ciutadana, que, a falta de dades oficials, es pot quantificar amb les llargues cues que van haver de patir els votants. És cert que les esperes es van veure agreujades per la lentitud i les errades tècniques del sistema d’identificació.

Fins i tot el president i candidat a la reelecció, Goodluck Jonathan, va ser una víctima temporal d’aquest sistema i no va poder votar fins al quart intent. La màquina no va poder reconèixer el seu perfil biomètric i al final es va optar per acreditar-lo per la via tradicional, apuntant amb paper i bolígraf les seves dades. “Hem de ser pacients”, demanava el mandatari als electors, que, de mitjana, van esperar més d’un quart d’hora per emetre el vot.

La Comissió Electoral de Nigèria, que va patir un atac informàtic a la seva pàgina web, ha dissenyat un sistema electrònic per acabar amb el tradicional frau, en què una màquina comprova l’empremta digital del votant. A causa dels errors en molts col·legis, l’organisme va decidir allargar les votacions durant tot el dia d’avui en algunes regions.

L’alerta, però, es mantindrà un cop escrutats els vots, ja que es tem que Nigèria revisqui els episodis violents que van sacsejar el país en conèixer-se els resultats de les anteriors eleccions, el 2011, quan Jonathan es va imposar amb claredat. Ara aquest triomf és més incert per la popularitat del militar retirat Muhammadu Buhari i pel fet que el president arriba al final de la seva legislatura amb el desgast per no haver sabut aturar a temps els islamistes de Boko Haram ni haver beneficiat del desenvolupament produït pel petroli del sud els estats del nord, pobres i musulmans.

stats