L’AMENAÇA JIHADISTA
Internacional 09/03/2015

Boko Haram se subordina a l’EI

Els jihadistes iraquians no s’han pronunciat però una aliança reforçaria el terrorisme a l’Àfrica

Marta Rodríguez
3 min
PRESÈNCIA MILITAR 
 Soldats nigerians patrullen pels estats que controla la secta.

BarcelonaEls nigerians de Boko Haram prometen obediència i subordinació als jihadistes de l’Estat Islàmic (EI) que massacren l’Iraq, Síria i Líbia. Feia setmanes que els analistes anaven advertint que la secta africana dirigia el seu focus en direcció al Pròxim Orient, així que l’adhesió unilaterial obre nombrosos interrogants i sembra la preocupació que els dos grups radicals sumin esforços. La unió podria ser el catalitzador per desestabilitzar una gran zona que s’estendria des del Sahel fins a les fronteres iraquianes, gràcies a les connexions i a la suma d’altres grups islamistes.

L’anunci de lleialtat es va fer a través de les xarxes socials, tot i que lluny de la sofistificació que Boko Haram ha mostrat últimament en l’elaboració de la seva propaganda visual: un missatge de veu en què el líder de la secta, Abubakr Shekau, prometia submissió a l’EI, amb subtítols en àrab, anglès i francès. “Anunciem la nostra lleialtat al califa dels musulmans”, se sent dir a Shekau, referint-se al cap de l’EI, Abu Bakr al-Baghdadi. Utilitzant una fórmula i un vocabulari més semblant a un casament de velles èpoques que a una relació entre terroristes, el nigerià es compromet a “escoltar i obeir [Al-Baghdadi] en temps de dificultat i prosperitat, en la misèria i la comoditat” i reclama que tots els musulmans facin el mateix per superar i “curar les diferències de l’ umma [comunitat, en àrab]”.

L’EI va mantenir silenci davant aquestes mostres de total adhesió. Segons alguns analistes, els jihadistes d’Al-Baghdadi no han mostrat fins ara gaire interès per la lluita nigeriana, considerada com un problema local. Per contra, Sheaku sí que ha apuntat anteriorment la seva simpatia cap a la milícia iraquiana. Seguint els seus passos, ha autoimposat un califat en els 30.000 quilòmetres quadrats que controla al nord-est de Nigèria.

“Boko Haram s’inspira en l’EI i busca una picada d’ullet d’aprovació”, apunta Zacharias Pieri, expert en jihadisme. El sí donaria, d’alguna manera, pedigrí i legitimitat als nigerians davant de la resta de grups radicals aliens al poderós Estat Islàmic.

En aquesta línia, el Consorci de Recerca i Anàlisi del Terrorisme (TRAC, per les seves sigles en anglès) diu que la declaració unilateral de Boko Haram busca, precisament, “el prestigi” de passar a ser “el representant regional del califat”, després d’haver sigut rebutjat per Al-Qaida per la seva extrema violència contra els civils. Si es produís la unió entre els dos grups jihadistes, l’empremta de l’Estat Islàmic s’estendria per una regió ja inestable políticament com és el Sahel. De retruc, la jugada podria arrodonir-se amb una “invitació” a l’Al-Qaida del Magrib, la també nigeriana Ansaru i la somali Al-Shabaab, que s’han aixecat en armes contra els seus govern per implantar també la llei islàmica. Segons aquest centre nord-americà, Boko Haram obtindria altres guanys. El TRAC assenyala que “ràpidament” la secta de Sheaku salvaria les seves actuals “febleses” i tindria més facilitats per aconseguir nous reclutaments, armes i finançament econòmic.

Una de les grans incògnites és si la hipotètica aliança suposaria un canvi de tàctiques i objectius de Boko Haram, incrementaria encara més la seva brutalitat i ampliaria la seva acció al Txad i el Camerun. Són dos països veïns que ocasionalment ja ha atacat, aprofitant la facilitat per creuar la frontera, per reclutar-hi -en alguns casos nens- i assaltar pobles.

Sense el pronunciament de l’EI, falta una peça important del puzle. L’anunci dels islamistes nigerians ha agafat per sorpresa Max Abrahams, especialista també en jihadisme i professor de la Universitat Northeastern de Boston, per a qui fins ara “no hi havia evidències” que això passaria però que, en tot cas, la lleialtat promesa “tindria sentit” perquè totes dues milícies travessen moments baixos.

D’una banda, l’EI ha perdut fa poc l’emblemàtica Kobane i fins i tot enemics acèrrims com l’Iran i els Estats Units i l’Iraq s’han unit per combatre’l. De l’altra, Boko Haram també ha hagut de cedir algun territori conquerit últimament, a més d’haver patit desenes de baixes, arran de la intervenció de 10.000 militars africans destinats a combatre la seva violència.

Si fins ara no hi ha hagut cap gest de l’EI cap als milicians negres, Boko Haram sí que ha demostrat que està al cas del que fan els del Pròxim Orient, fins al punt “de copiar els estils de vídeo d’execucions, l’angle de la càmera, els efectes de so i l’ús de la mateixa bandera”, sosté Pieri. Els nigerians han anat millorant en els muntatges propagandístics que pengen a internet i fa tot just dues setmanes mostraven la decapitació de dos homes acusats d’espies utilitzant la mateixa música que fa servir l’EI. Caldrà veure si a la música l’acompanya la mateixa lletra.

stats