25/01/2018

Boríssov i el nou populisme

3 min

Boiko Boríssov va superar ahir una nova moció de confiança destinada al fracàs. L’incombustible home fort del centredreta búlgar manté el control del seu govern, el tercer que lidera en els últims 8 anys. La presidència de torn de la Unió Europea, en mans de Bulgària des de l’1 de gener, s’estalviarà, com a mínim, la incomoditat d’haver de passar per la caiguda del govern que encapçala la UE, però no les contínues acusacions de corrupció que pesen sobre Boríssov. Exbomber, cinturó negre de karate, guardaespatlles de l’últim dictador comunista i reconegut animal polític, Boríssov governa en coalició amb un trio de petits partits d’extrema dreta. El seu europeisme es combina amb el discurs nacionalista a casa, el desplegament de tanques frontereres per barrar el pas als refugiats i l’ombra constant de connexions amb les oligarquies que mouen els fils del país.

Boríssov representa a la perfecció aquests nous lideratges al centre i l’est de la Unió, populistes de dretes que des de fa anys modifiquen el mapa polític europeu. El milionari txec Andrej Babis, amb problemes per formar govern però amb la popularitat a l’alça, és l’últim convidat d’aquest club que no ha deixat de guanyar terreny en les últimes dècades.

La tendència a l’est d’Europa

Una anàlisi de l’agència Bloomblerg a partir dels resultats electorals en 22 països europeus revela que el populisme radical de dretes ha arribat a les cotes més altes de suport dels últims trenta anys. En aquests moments compten amb el 16% del total dels vots, mentre que fa una dècada només arribaven a l’11%, i el 1997 no superaven el 5%. La dreta populista radical s’ha fet forta, sobretot, a l’est d’Europa i als països escandinaus, on formen part d’almenys cinc coalicions de govern. A França, Bèlgica, els Països Baixos o Alemanya han esdevingut forces clau en la reconfiguració de les agendes polítiques nacionals i europees. A Àustria, l’extrema dreta xenòfoba forma part de la nova coalició conservadora. A Polònia i Hongria governen desafiant la UE i les llibertats civils. De fet, a Hongria, entre el Fidesz del primer ministre Viktor Orbán i el principal partit de l’oposició, el Jobbik, obertament d’extrema dreta i xenòfob, van sumar un 65% dels vots en les últimes eleccions, del 2014.

“Aquests nous líders europeus diuen als votants «No confieu en les institucions, confieu en mi», i els votants cada vegada més premien la política personalista”, explica James Sawyer, analista de l’Eurasia Group a l’agència Bloomberg. Assistim a un xoc entre personalismes i institucions, però també a una evolució constant de l’agenda de l’extrema dreta.

La nova agenda populista de dretes és una combinació del discurs identitari, antielits i de la llei i l’ordre. El sentiment anti-Europa és també transversal, i això ha alimentat la seva presència al Parlament Europeu. El 2015 aquestes formacions -amb totes les seves variants- van aconseguir fins a un 15% dels escons de l’Eurocambra, enfront del 10% que ocupaven el 2009 i el 3% del 1999. En vint anys, el populisme ha passat de ser una força marginal a ocupar el centre del debat polític. Lidera governs i oposició, transforma el discurs dels partits tradicionals i es prepara -enfortit- per a les pròximes eleccions europees, el 2019. I no ho farà només des de les bancades d’extrema dreta que lidera Marine Le Pen a Estrasburg. Alguns d’aquests líders personalistes que defineixen el nou populisme formen part dels grans grups tradicionals. Boríssov o Orbán són al Partit Popular Europeu. La formació del txec Andrej Babis seu amb els liberals.

stats