Internacional 05/08/2016

El Brasil olímpic: del miracle de Lula a la desfeta

Els Jocs de Rio, que havien de ser l’aparador del Brasil emergent, arriben en ple cataclisme polític i econòmic

Joaquim Piera
3 min
El Brasil olímpic: del miracle de Lula a la desfeta

Rio De JaneiroEls Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, els primers que es faran a Sud-amèrica, van ser concebuts per ser el símbol del Brasil emergent, del miracle social de les polítiques de Luiz Inácio Lula da Silva que havien permès la inclusió de 40 milions de pobres al mercat de consum.

Set anys després de la nominació de la capital carioca (va derrotar en la votació final a Madrid per 66 vots a 32), el gegant brasiler ha caigut al pou amb una catarsi política, que té el Partit dels Treballadors (PT) contra les cordes, i una crisi econòmica d’abast profund que està posant en risc les conquestes socials de tot aquest segle XXI. El Brasil està encongit i polaritzat.

Dilma Rousseff, l’hereva de Lula, està apartada temporalment del poder, pel procés d’ impeachment que a finals d’agost culminarà amb el nomenament de l’ara interí Michel Temer com a president de la república fins a finals de la legislatura, l’últim dia de l’any 2018. Precisament, serà Temer qui presidirà aquesta matinada la cerimònia d’obertura al mític estadi de Maracanã. Rousseff, escollida per 54,5 milions de vots, no apareixerà per Rio perquè s’ha negat a ser una figura decorativa lluny de la tribuna d’autoritats.

L’aliança de totes les forces centristes i conservadores -amb la bancada evangèlica al capdavant- ha impulsat Temer, amb la promesa de “posar en ordre el país”, amb les mateixes receptes neoliberals i les retallades socials posades en pràctica per la Unió Europea al sud d’Europa. Temer és un tallafoc a tot el que ha representat el PT. La seva presència a la llotja de Maracanã és l’escenificació del nou camí que vol emprendre un govern de concentració del centredreta: “racionalitzant” els programes socials, “eixugant la maquinària pública” i, en política exterior, apostant per la bilateralitat (com, per exemple, ha fet Xile), i debilitar així el bloc dels emergents.

Actor internacional de primera

Lula va ser el principal artífex perquè el Brasil rebés de manera consecutiva els dos grans esdeveniments esportius d’abast global: el Mundial de futbol del 2014 i els Jocs de Rio de Janeiro. El govern del PT entenia llavors que aquesta era l’oportunitat de demostrar que el Brasil, amb totes les seves contradiccions internes i la fractura social que divideix el país, s’havia de convertir en un actor internacional de primer ordre.

Apujar l’autoestima col·lectiva del país i acabar amb el llast dels complexos d’inferioritat ha sigut una de les obsessions que han acompanyat tota la carrera de Lula, primer com a sindicalista i després a la política, com a fundador i líder del PT. Encara ara, el considerat millor president que ha tingut el Brasil representa el triomf dels prejudicis que ha patit tradicionalment l’immigrant del nord-est nascut a la misèria i sense estudis, que ha poblat les perifèries de São Paulo i Rio de Janeiro.

L’eufòria de ser un dels motors dels BRICS, capaç de driblar el crac borsari del 2008 sense aparentment cap esgarrapada, no ha sigut sostenible. El somni de Lula s’ha enfonsat el 2016. L’onada conservadora en què es va transformar la primavera brasilera del juny del 2013 es va traduir en el control del Congrés i el Senat a les eleccions de l’octubre del 2014. I el 2016, per via indirecta, els sectors més retrògrads han arribat a l’executiu.

En la caiguda de Rousseff, i el PT, hi ha jugat un paper fonamental tant la recessió econòmica com l’operació Lava Jato. La megainvestigació conduïda pel controvertit jutge Sérgio Moro ha posat al descobert una trama de corrupció i finançament il·legal de partits i enriquiment de polítics, en què participaven les principals constructores del país i l’estatal petroliera, Petrobras.

Recel i escepticisme al carrer

Els brasilers, en general, miren amb recel i escepticisme els Jocs, conscients que només són un miratge de felicitat, enmig d’una realitat econòmica molt crua: el PIB es va encongir un 3,8% el 2015 i aquest any ho pot fer un 3,81%, amb una inflació superior al 7%.

A partir del setembre, quan la flama dels Paralímpics s’apagui i el govern de Temer hagi perdut l’etiqueta d’interí, el superministre d’Hisenda, Henrique Meirelles, posarà en pràctica el paquet de mesures que inclourà una pujada d’impostos generalitzada i tisorades en tots els ministeris.

stats