La primera 'frontera del Brexit' serà interna i estarà al comtat de Kent

Un estudi de la London School of Economics sosté que el cost d'un no-acord serà dues o tres vegades superior al del covid-19

La primera frontera del Regne Unit com a conseqüència del Brexit serà interna i estarà situada al comtat de Kent, la porta principal d’accés des de les illes Britàniques al continent a través de l’eurotúnel i dels ferris que salpen des del port de Dover. No en serà una d’oficial, però sí,  de facto, un més dels molts entrebancs burocràtics que originarà el fins ara agre divorci entre Brussel·les i Londres.

Així, tots els conductors de camions que a partir de l'1 de gener viatgin a la Unió Europea (UE), portant o anant a buscar mercaderies, hauran de tenir el que s’ha anomenat un permís d’accés a Kent (KAP, en les sigles en anglès). Només amb aquesta mena de salconduit, que hauran d’haver obtingut telemàticament des dels seus punts d’origen, podran circular pel comtat en direcció a França. Els controls, en principi, es faran amb força policial i càmeres que detecten automàticament les matrícules.

La mesura, sobre la qual s’havia especulat durant prou temps, ha sigut confirmada aquest dimecres al Parlament pel ministre Michael Gove, cap de gabinet de Johnson, amb rang equivalent al ministeri de la Presidència espanyol. El KAP només es lliurarà als conductors que hagin omplert tota la documentació necessària per travessar el canal. En cas de no fer-ho, se’ls podrà multar amb 330 euros.

Amb el passaport es pretén evitar –o alleugerir al màxim– el presumible caos circulatori a Dover i a Folkestone (el cap d’entrada de l’eurotúnel) que es pot originar després de la fi del període de transició del Brexit (31 de desembre del 2020), atès que les previsions de l’executiu, confirmades pel mateix Gove en una carta enviada dimarts a les associacions de transportistes, són que "si no es preparen ara per al Brexit, podrien afrontar cues de fins a 7.000 camions". Minimitzar-les és clau perquè el trànsit fronterer sigui fluid i perquè no es produeixin gaires inconvenients als residents de Kent.

Un acord molt prim

D’altra banda, a falta de tres setmanes perquè expiri la data (15 d’octubre) que Boris Johnson ha fixat com a límit per saber si hi haurà o no un nou pacte comercial amb la UE, la London School of Economics i el think tank acadèmic UK in a Changing Europe han fet públic també aquest dimecres un informe sobre quin seria l’impacte d’un divorci final a la valenta. Ras i curt, el cost podria ser entre dues i tres vegades superior al que està tenint en l’economia la crisi del coronavirus.

Els especialistes indiquen que, a llarg termini (2030), el cost serà del 8% del PIB, uns 175.000 milions d’euros. El govern britànic, aleshores dirigit per Theresa May, va calcular el 2018 que un no-acord suposaria una caiguda del PIB del 7,8%.

La previsió del Banc d’Anglaterra sobre l’impacte de la pandèmia a finals del 2022 només serà de l’1,7 del producte interior brut. De manera immediata no hi ha dubte que el covid-19 farà molt més mal que el Brexit. Però les traves burocràtiques, els aranzels sobre la indústria de l’automòbil i l’alimentària tindran molt més impacte. Un altre punt de reflexió de l’informe és la feblesa de l’acord real que s’està abordant, fet que conduirà a més discussions en el futur, afirmen.