Internacional 15/12/2017

Brexit: on som ara?

Londres i Brussel·les arrenquen una segona ronda de converses centrades en l'acord comercial

Marta Rodríguez
3 min
Una britànica contrària al Brexit protesta pel divorci davant del Parlament, a Londres.

BarcelonaBrexit, segona ronda. La Unió Europea dels Vint-i-set i el Regne Unit per obrir la tanda de converses de la segona fase de negociacions del divorci entre les dues parts. La primera ministra britànica, Theresa May, afronta la nova etapa amb els índexs de popularitat sota mínims i deslegitimada pels seus, que l'obligaran a fer passar qualsevol acord amb Brussel·les pel Parlament de Londres.

A l'horitzó hi ha la data del 29 de març, el dia en què formalment el matrimoni mantenia unides les dues parts des de l'1 de gener del 1973, fa 44 anys. Però ara, un any i mig després que els britànics apostessin per la dissolució en un referèndum convocat per David Cameron el 23 de juny del 2016, on som? I què hem d'esperar a partir d'ara?

Quina és l'agenda futura?

La vida després del divorci

A partir d'ara s'obre un període transitori de dos anys en què el Regne Unit ja no tindrà vot en les qüestions comunitàries, tot i que les lleis europees seran vigents en territori britànic. La negociació ha d'abordar ara el sucós acord comercial, és a dir, com han de ser les relacions comercials entre les dues parts un cop hi hagi vides a part. El Regne Unit confia que trobarà aliats amb els Estats Units i, de fet, quan May va visitar els Estats Units va obtenir el compromís de Donald Trump d'aconseguir un bon tracte. El nord-americà és un partidari acèrrim del Brexit i ha arribat a assegurar que el divorci és una "benedicció" per als britànics.

Del juny del 2016 al desembre del 2017

Les dates clau del divorci

23 de juny del 2016 L'opció del sí guanya per un 52% dels vots, gairebé contra pronòstic i contra els postulats del govern que en aquell moment encapçala el conservador David Cameron, que dimiteix poques hores després. Theresa May, també 'tory' és escollida primera ministra.

28 de març de 2017 May activa formalment l'article 50, amb la qual cosa es posa en marxa el procés de divorci. Les negociacions que s'obren amb la Unió Europea han de durar dos anys. Per tant, el Brexit ha de ser efectiu el 30 de març de 2019. Els caps dels negociadors són, per la banda britànica, David Davis, i per l'europea, el francès Michel Barnier.

8 de juny del 2017la deixa debilitada políticament

19 de juny del 2017 A Brussel·les arrenca la primera fase de les negociacions. A l'agenda hi ha els interrogants de com quedaran els drets dels ciutadans comunitaris que viuen al Regne Unit, la frontera a Irlanda i la factura del divorci.

Per què paguen els britànics?

Els britànics hauran de compensar el divorci

Una de les tres grans qüestions ha estat calcular i consensuar quants diners han de pagar els britànics per deixar el club comunitari. Londres ha intentat reduir al mínim la factura i al principi de les converses va assegurar que hauria de ser Brussel·les qui se'n fes càrrec. Però finalment, May ha acceptat desemborsar 45.000 milions d'euros, molt inferior als 200.000 dels quals s'havia parlat en un principi.

El motiu pel qual els britànics siguin els que hagin de fer l'última liquidació abans d'independitzar-se és per compensar totes les obligacions adquirides fins ara. És a dir, la seva part del pressupost fins que es faci el nou, que és el 2021,

La frontera irlandesa

Sense acord, una línia tova

La dependència en política domèstica dels unionistes de l'Ulster ha posat encara més bastons a les rodes per a l'acord sobre la frontera entre les dues Irlandes: la república d'Irlanda, un país sobirà, i la del Nord, una província britànica. De fet, els unionistes de DUP han vetat l'acord a què May havia arribat amb Brussel·les ja que consideren que l'Ulster ha de deixar la Unió alhora que el Regne Unit. El problema és que a causa dels Acords de Divendres Sant del 1998 que van possibilitar la pacificació del nord, no es pot restablir una frontera.

Així que sense un acord entre Londres i Brussel·les, el Regne Unit ha de renunciar a la seva aposta de l'anomenat Brexit dur, el divorci amb totes les seves conseqüències.

stats