El Brexit provocarà cues quilomètriques al port de Dover

LondresEl Brexit terroritza les grans indústries i cadenes de distribució del Regne Unit, no tant per l’aparentment inevitable sortida de la Unió Europea (UE) pròpiament dita, ja amb data fixada, sinó per la fi de la unió duanera i del mercat únic, promeses en principi irrenunciables del govern de Theresa May. Promeses que cada cop xoquen amb més recels de l’empresariat.

I és que sortir de la UE implicaria la instal·lació de mesures de control de mercaderies a les fronteres. La imatge més gràfica d’aquesta decisió, i del seu impacte disruptiu, serien les cues quilomètriques al port de Dover, per on entra anualment gairebé el 20% dels béns de consum i components industrials que consumeixen cada any els britànics.

Se’n veurien afectades des de les cadenes de muntatge de les factories d’automòbils fins als centres logístics des dels quals es reparteixen els deu milions de tones diàries d’aliments que arriben a les Illes procedents de la Unió Europea. Un caos econòmic, sostenen molts.

No sorprèn, doncs, que la realitat comenci a impactar en els brexiters més intransigents. Ahir el think tank Open Europa, pròxim al ministre d’Educació, Michael Gove, un antieuropeista de la línia dura, feia públic un estudi sobre la conveniència econòmica per al Regne Unit de quedar-se dins dels paràmetres de la unió duanera i del mercat únic. Una valoració fins ara mai sentida des d’aquestes posicions. L’informe assenyala que “la UE és el mercat de béns més important del Regne Unit” i sosté que els sectors més regulats (elèctrics, automòbils i químics) són les àrees amb més volum comercial i de més creixement. “El mercat únic és un assoliment significatiu [per a l’economia] i té sentit mantenir-se alineat amb les seves normes”. És a dir, el Regne Unit hauria d’acceptar la totalitat de les regulacions de la UE però sense participar en la presa de decisions. Una inacceptable esmena a la totalitat a la política de Theresa May que arriba en les setmanes clau sobre el caràcter que ha de tenir el Brexit enmig de contínues informacions sobre picabaralles dins del govern per la falta d’acord entre els que en volen un de tou i els que el volen dur.

Però el més calent és a l’aigüera. Encara no hi ha solució per a Irlanda del Nord ni tampoc per a l’afer de la unió duanera, i en teoria totes dues haurien de ser presentades a Brussel·les en la cimera d’aquest mes de juny, els dies 28 i 29. A finals de setmana, en principi, Downing Street presentarà la seva alternativa per resoldre el tema de la frontera entre la República d’Irlanda i l’Ulster, una més de les quadratures del cercle que és el divorci entre Londres i Brussel·les. Ahir, per posar-hi més pressió, la líder del Partit Democràtic Unionista (DUP), Arlene Foster, que dona suport al govern de Theresa May al Parlament, va anunciar que l’hi retiraria si a l’Ulster se l’exclou de l’estatus de la resta del país. Per al DUP la prioritat és el Brexit, però la línia vermella és l’establiment d’algun tipus de frontera en el mar d’Irlanda amb l’illa de la Gran Bretanya.

Tot plegat fa que Whitehall, la maquinària administrativa britànica, també prepari escenaris per a un possible no acord amb la UE.

Un informe conegut diumenge afirmava: “En el segon escenari, ni tan sols el pitjor, el port de Dover es col·lapsarà el primer dia. Els supermercats de Cornualla i Escòcia es quedaran sense menjar al cap d’un parell de dies, i els hospitals sense medicaments al cap de dues setmanes”. El tercer escenari, el més catastròfic, es defineix a l’estudi com a “Harmagedon”.

A corre-cuita, ahir la portaveu de Downing Street sortia al pas per treure’n dramatisme.

Però ningú té els trumfos a la mà. I la incertesa creix a mesura que s’acosta el termini per resoldre un procés tan improvisat com divisiu socialment.