Brussel·les envia una carta a May per donar-li un últim cop de mà abans de la votació

Tusk i Juncker reforcen el compromís per escrit però sense novetats vinculats

Brussel·les ha dit diverses vegades que fins a l'últim moment faria el possible per "ajudar" Theresa May a aprovar el text de l'acord del Brexit que es vota aquest dimarts a Westminster. Després de les últimes reunions i dels intents fallits de la 'premier' britànica d'aconseguir garanties legals perquè no s'eternitzi el pla de contingència previst per evitar el mur a la frontera amb Irlanda del Nord, aquest dilluns, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el del Consell Europeu, Donald Tusk, han firmat una carta conjunta que reforça tots aquests compromisos adquirits ja a la cimera extraordinària de finals d'any. 

Tots dos presidents han tuitejat la missiva, i han assegurat que conté "clarificacions" sobre l'acord de retirada i les seves condicions i, de fet, no hi ha cap missatge nou. Simplement es torna a reforçar, com ja es va fer en les conclusions de l'última cimera europea, el que està escrit als acords. 

Quins són els maldecaps de May? Els partidaris més durs del Brexit consideren que l'acord al qual va arribar la 'premier' britànica a finals de novembre amb les institucions europees i els caps d'estat no és prou beneficiós per al Regne Unit i no conté prou garanties en la qüestió més conflictiva, la de la frontera amb Irlanda del Nord. Per això, la carta referma els tres punts de preocupació i també assegura que el document firmat a finals d'any també té "validesa legal" per al Consell Europeu. La carta es compromet a començar les negociacions per a la relació futura com més aviat millor i, fins i tot, a aplicar algunes mesures "provisionals" abans que els mateixos estats el ratifiquin. 

Westminster vota dimarts l'acord en un ple que s'albira complex i que si tomba el text deixa May i el Regne Unit amb les mans lligades perquè el mateix Parlament britànic ja va votar la setmana passada una resolució que obliga May a presentar un pla B. Després, dimecres, el Parlament Europeu en farà el seu propi debat per abordar-ne les conclusions. L'escenari del no acord és presentat com una "catàstrofe" per a les institucions europees. Els plans de contingència preparats presenten un escenari de mínims pel que fa al comerç de béns i serveis o, per exemple, per al de les aerolínies. Un sector que pot afectar especialment Iberia i Vueling, del grup britànic IAG però amb la seva principal operativa a Europa.