Brussel·les urgeix a renovar el poder judicial i millorar la independència de la fiscalia a Espanya

La Comissió ignora les denúncies del Govern català i entitats independentistes en l'informe

La independència de la fiscalia general de l'estat, el retard en la renovació del Consell General del Poder Judicial, la lentitud dels processos judicials i, fins i tot, la falta de transparència de cara a la ciutadania sobre la propietat dels mitjans escrits. Són els principals problemes que ha detectat la Comissió Europea en la salut de l'estat de dret a Espanya. En l'auditoria, Brussel·les no fa absolutament cap referència al conflicte català, malgrat que el mateix Govern de la Generalitat ha aportat informació durant l'elaboració de l'informe. 

És la primera vegada que la Comissió Europea avalua l'estat de dret als diferents estats membres de la Unió Europea. Un examen que ha publicat aquest dimecres i que ha pres el pols a alguns dels valors fonamentals que abandera la Unió: la separació de poders, la independència del sistema judicial o el pluralisme dels mitjans.

Consulta aquí l'informe complet de la Comissió sobre l'estat de dret a Espanya

Per a l'elaboració de l'informe hi han col·laborat els mateixos governs, però també el Consell d'Europa (institució d'Estrasburg de la qual penja el Tribunal Europeu dels Drets Humans) i d'altres organitzacions o institucions considerades implicades. En els documents publicats per la Comissió es pot comprovar com en el cas espanyol també hi van enviar les seves contribucions diverses veus del conflicte a Catalunya: l'Oficina Antifrau de Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana, el Consell Català de l'Audiovisual, el Síndic de Greuges, l'Oficina pels Drets Civils i Polítics o el mateix Govern. També  Òmnium o el Col·lectiu Praga, denunciant la judicialització del procés, problemes en la independència judicial o la situació dels presos. A més,  Plataforma per la Llengua o Media.cat expressen preocupacions sobre la llibertat d'expressió i la llengua en el marc del procés.

Tot i això, en l'informe final només es fa una referència a les denúncies aportades per aquests organismes i institucions i és per fer-se ressò de les denúncies d'atacs a periodistes durant manifestacions. "Sobre Catalunya la nostra posició és coneguda: és una qüestió interna d'Espanya que ha d'abordar-se dins el seu ordre constitucional", ha reiterat el comissari de Justícia, Didier Reynders. Per justificar perquè s'havien deixat fora de l'informe final aquestes denúncies, però, fonts europees han argumentat simplement que l'avaluació té només en compte "aspectes sistèmics" de l'estat de dret i no "casos individuals". 

Els "reptes" per a l'estat de dret a Espanya

Sobre els problemes detectats, però, l'informe és clar. El primer "repte" en l'àmbit judicial que apunta és la "creixent lentitud" d'alguns processos judicials, una qüestió que Brussel·les ja venia assenyalant en altres informes més específics. Segons l'informe, s'ha reduït la taxa de casos resolts i s'acumulen els endarreriments. 

Però els reptes més destacats en aquest sentit fan referència a la necessitat urgent de renovar el  Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Constata que el CGPJ està pendent de renovació i que el seu president, Carlos Lesmes, ja ha alertat que aquesta "anomalia institucional" pot desacreditar l'òrgan. Brussel·les es remet aquí al Consell d'Europa que ja ha avisat que ajornaments com aquests envien missatges de "politització" del poder judicial a la ciutadania. 

Lesmes qualifica de "seriosa anomalia" el retard en la renovació del CGPJ i demana que es faci "sense més dilacions"

Destaca també com un "repte" la relació entre el fiscal general i el govern espanyol. L'informe de la Comissió Europea manté un llenguatge el màxim de neutral possible però mostra que hi ha dubtes malgrat ometre'n el subjecte: "La relació entre el Fiscal General i l'Executiu és objecte de discussió, en particular el règim del nomenament i la durada del mandat del fiscal general, així com els comunicacions amb el ministeri de Justícia".  Brussel·les creu que el fet que el mandat del fiscal general acabi amb el de l'executiu "pot afectar la percepció d'independència i reclama que les comunicacions entre el govern i aquest càrrec siguin públiques. 

L'examen inclou també un capítol dedicat a possibles vulneracions de drets de les mesures d'emergència pel covid-19, però no en fa valoracions en el cas espanyol. Brussel·les no valora la declaració de l'estat d'alarma, sinó que constata que el Congrés de Diputats va autoritzar-ne sis pròrrogues i que el Tribunal Constitucional pot controlar si l'executiu s'excedeix en la seva definició d'emergència i en les mesures adoptades.

La UE repren negociacions per sotmetre's a la jurisdicció del Tribunal Europeu de Drets Humans

L'executiu comunitari també fa una breu menció a la situació dels mitjans de comunicació. Principalment es fa ressò de les denúncies d'atacs a periodistes mentre cobrien manifestacions o d'altres tipus d'actes, però també fa referència a la falta de transparència de cara a la ciutadania que suposa que els mitjans escrits no hagin de registrar en lloc més que al registre mercantil la seva estructura empresarial o qualsevol canvi en la seva propietat per exemple.