Cameron s’imposa menys dèficit i més “una nació”

Enviada Especial a LondresMentre dijous a la nit els britànics intentaven treure l’entrellat de què passaria si es complien els primers sondejos que deixaven el Partit Conservador en un govern en solitari, l’economia ja havia entès de què anirien els pròxims cinc anys. Els telèfons dels agents de la propietat amb la cartera dels habitatges més exclusius no van parar de sonar. A l’altra banda, compradors del segment més alt ordenaven afanyar-se amb les operacions que durant mesos havien estat adormides esperant unes condicions millors.

La victòria aclaparadora de David Cameron, que li permetrà formar govern sense les cotilles dels liberals, aclareix el futur del sector immobiliari, i s’esvaeix l’amenaça de crear més impostos sobre els habitatges de luxe, que havia atemorit els possibles compradors. El director executiu d’una de les grans empreses del sector explicava ahir al diari The Daily Telegraph que entre les 5 de la matinada i les 5 de la tarda de divendres -el recompte va acabar passat el migdia- havia processat ofertes per 30 milions de lliures, uns 41 milions d’euros. L’agent feia el titular gràfic de la situació: “El mercat del luxe ha tornat a ser un negoci”.

Dèficit

El ‘pare’ de les retallades, el nou home fort al govern

Els tories han fet de l’èxit dels seus plans econòmics la campanya que els britànics han comprat amb tanta devoció. La reducció del dèficit fiscal que s’acumulava ha sigut real i l’economia té un dels creixements més elevats de les grans potències. George Osborne, l’artífex d’aquesta enginyeria financera que ha frenat en sec la despesa pública, ha sigut elevat a l’altar de vice primer ministre, una pista de per on pot anar la política econòmica.

La promesa de Cameron és acabar abans del 2018 amb el dèficit estructural. El mateix Osborne, representant de l’ala més dura dels tories, indicava el resultat final: retallar 30.000 milions de lliures en cinc anys. Això implica duplicar les ja doloroses retallades patides i superar el 5% anual. No hi ha secrets: menys ajuts socials, menys despesa sanitària, menys inversions. En total es calcula que les prestacions socials quedaran retallades en 12.000 milions de lliures. La recepta és clàssica i coneguda. I els números surten, presumeixen els de Cameron. El dèficit ha caigut en un any en 90 milions de lliures. Cameron s’ho juga tot a la carta que l’economia continuï creixent a un ritme com el de l’últim any, de més del 2,5% per sobre de l’IPC. Tot sense tocar impostos.

Escòcia

Una nació unida i refer la ferida del nord

Hi ha un altre risc que preocupa i ocuparà Cameron. En el seu primer discurs es va afanyar a defensar “una nació”. No serà fàcil perquè el mur d’Adrià -alçat pels romans en defensa dels bàrbars escocesos- ha ressuscitat després de les eleccions amb la victòria aclaparadora dels independentistes de l’SNP (56 dels 59 diputats). Nicola Sturgeon, líder de la formació escocesa, treia pit ahir i advertia que Escòcia no tornarà a ser “marginada o ignorada” al Parlament, alhora que reclamava ser escoltada amb atenció, després que els escocesos li hagin donat “un mandat sense precedents”.

Cameron s’ha compromès a dotar el govern escocès “d’importants poders en matèria fiscal”, és a dir, competències per recaptar impostos. La transferència, la famosa devolution, amaga el cafè per a tothom, perquè Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord tindrien un tracte similar. Segurament el repte més gran és saber com curar o com a mínim mitigar el fort ressentiment que hi ha entre Glasgow i Londres, eixamplat després del referèndum, i saber si l’unionisme de Westminster serà sinònim de política d’aixafament.

Europa

Un referèndum per continuar a la Unió, el 2017

Gairebé quatre milions de britànics van votar l’euròfob i xenòfob UKIP, però ara per ara són unes sigles sense cap poder, en hores baixes. En el seu moment àlgid, Cameron es va veure obligat a escoltar les veus que qüestionaven la “submissió” britànica a Europa i va tirar milles prometent un referèndum sobre la continuïtat o no al club europeu. El primer ministre ja ha reiterat que hi haurà urnes el 2017. La consulta arriba després que durant la passada legislatura Cameron insistís a renegociar els actuals termes de la relació amb la Unió Europea, fent especial èmfasi en la restricció del moviment migratori i en la necessitat d’imposar limitacions a l’accés d’altres europeus a les prestacions socials durant els seus primers quatre anys de residència al Regne Unit.

El referèndum sobre Europa pot ser una sortida a un clam, però també es presenta, precisament, com una nova via d’entrada d’aigua al vaixell de la Unió perquè els escocesos són els britànics amb més sentiment europeu.

Una cambra diferent amb la llei D’Hondt

L’inesperat resultat electoral de dijous al Regne Unit ha deixat dues víctimes col·laterals. D’una banda, s’ha obert una investigació per esbrinar en quins errors es va incórrer perquè cap de les enquestes i sondejos preveiessin la majoria absoluta dels tories. I, de l’altra, el tradicional sistema de distribució d’escons que atorga l’acta de diputat al candidat que suma més vots. Tot o res, sense mecanismes proporcionals. Arran del resultat, les queixes que no es tracta d’un sistema just s’han multiplicat. De fet, si s’hagués aplicat la llei D’Hondt, per exemple, els conservadors continuarien sent el partit amb més diputats, però amb 75 diputats menys, i els laboristes estarien 25 diputats per sota dels conservadors i no amb els 100 actuals. La distribució faria créixer el UKIP (d’1 a 83), a l’inrevés que l’SNP (de 56 a 25).