Campaments militars per als nens d’Ucraïna

KíevLa Victòria, de 8 anys, passa part de les vacances escolars al campament Lider, situat en unes velles instal·lacions esportives soviètiques, als afores de Kíev. De gran li agradaria ser model i també soldat. “Només hi ha una Ucraïna i hem de defensar-la. Per això he vingut aquí, per aprendre a lluitar”, explica amb determinació aquesta nena ucraïnesa.

Al campament, els instructors combinen activitats esportives amb un entrenament militar espartà. Natació, bàsquet, atletisme, exercicis de resistència física com reptar per terra, saltar obstacles i enfilar-se per una corda, així com pràctiques de tir amb rifles d’aire comprimit i armar i desarmar un AK-47 són algunes de les activitats que ofereix el Lider, sempre a ritme d’himnes ultranacionalistes i de música hardcore i punk ucraïnès.

El Mathew, de 12 anys, és un excel·lent tirador. “Aquí ens ensenyen tàctiques militars. Com disparar amb rifles d’aire comprimit a llaunes que estan a la mateixa altura i distància que estarien els nostres enemics quan estan un 80 o 100 metres allunyats de tu. Les pistoles d’aire comprimit tenen el mateix abast que els Kalàixnikovs. És com estar en un veritable front”, assenyala el nen, molt motivat per les pràctiques de tir.

Ivan Granatkin, el director del campament, és un heroi de la revolució d’Euromaidan. Aquest paramèdic de 38 anys va estar a l’avantguarda de les manifestacions del 2014 contra el llavors president, el pro-rus Víktor Ianukóvitx. Granatkin va sobreviure a la matança del 23 de febrer del 2014, quan la policia va carregar amb foc real contra els manifestants i va matar un centenar de persones.

Al campament Lider han aixecat un monument per retre homenatge al “batalló del cel”, als camarades que van donar la vida per un canvi de règim a Kíev.

Nens defensors

Granatkin porta el cap afaitat amb una trena i va tatuat de cap a peus. El director aclareix que ells no són feixistes; simplement, patriòtics. “Estem donant a aquests joves una educació patriòtica en el context de la guerra que segueix en curs a l’est d’Ucraïna. És molt important criar un nen perquè sigui un patriota i pugui defensar el seu país si cal”, puntualitza.

El conflicte obert amb Rússia, arran de l’annexió de la península de Crimea i els ucraïnesos pro-russos, ha revitalitzat l’ensenyament patriòtic i militar en les dues parts del país: la Ucraïna europeista i l’autoproclamada República Popular de Donetsk (RPD).

Amb aquesta filosofia, milers de nens a Ucraïna reben ensinistrament militar, sense criteri educatiu ni estàndards d’aprenentatge. Ruslan Bormovoi, àlies Tair, va decidir fundar la seva pròpia escola Ranger per a nens i adolescents fa dos anys. Aquest soldat d’elit entrena nens i joves de 11 a 17 anys, dins d’unes instal·lacions de les forces especials d’Ucraïna a Volodímir-Volinski, a la frontera amb Polònia.

Futurs soldats

Els menors juguen a la guerra real: aprenen tàctiques militars en trinxeres reals, preparen emboscades a l’enemic i rescaten els ferits mentre el seu batalló és atacat per l’altre bàndol.

“Molts d’aquests nens seran futurs soldats. Aquí els ensenyem l’altra cara de l’entrenament militar, seguint els estàndards internacionals. Per a això, faig servir la meva experiència. He rebut entrenament militar nord-americà, polonès, francès i canadenc. Això em permet comprendre què necessiten aquests nens, per a ells i per a Ucraïna. Ningú ens defensarà llevat que ho fem nosaltres mateixos”, manifesta Tair.

A l’altra punta d’Ucraïna, a l’est del país, s’alimenta l’esperit patriòtic dels joves, però amb propaganda comunista. Al pavelló de gimnàstica de les forces especials del Donbass, un grup de nois i noies mostren la seva destresa en tècniques de combat, i en el maneig del ganivet. Els instructors ensenyen als nens a com tallar la jugular amb un ganivet o a clavar-lo a l’artèria perquè l’enemic es dessagni.

“Ningú talla la gola així. No és correcte. Hauries apunyalar aquí i el mateix d’aquest costat. Primer apunyales amb el ganivet aquí”, corregeix l’instructor adreçant-se a una alumna que fa pràctiques amb el ganivet amb un altre company.

Autodefenses

Els alts comandaments militars insisteixen que ells “no són com els feixistes de l’altre costat”: “Nosaltres no ensenyem als nostres fills a lluitar. Nosaltres hem d’ensenyar-los a defensar-se perquè són ells [les forces de Kíev] els que ens ataquen”, puntualitza el coronel Roman, comandant de l’esquadró Vityaz.

“És important ensenyar als joves a estimar la seva pàtria. El patriotisme els ensenyarà a no repetir els nostres errors, perquè el dia de demà els seus fills no experimentin les atrocitats de la guerra. No vam atacar ningú, ens estem defensant. Estem defensant els nostres fills i casa nostra”, sentencia el coronel pro-rus.

La guerra intermitent ha deixat des del 2014 més de 10.300 morts. Tot i que es resolgui el conflicte d’ara, el perillós és que les noves generacions han crescut aprenent a odiar l’altre bàndol. L’adoctrinament militar dels nens és una bomba de rellotgeria per al futur d’aquest país dividit.

Els EUA exigeixen fer front a Rússia i l’OTAN no es mou

L’OTAN no té la intenció d’elevar el to amb Rússia. Ahir el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, va assegurar que després de reunir-se amb Geòrgia i Ucraïna -candidats per entrar a l’Aliança- el compromís de l’OTAN i tots els seus aliats era continuar exigint a Rússia que alliberi els vaixells ucraïnesos segrestats i permeti l’accés d’Ucraïna al mar d’Azov. Stoltenberg ha insistit que l’OTAN ja ha anat incrementant significativament la seva presència a la zona des que Rússia es va annexionar il·legalment la península de Crimea, i ha assegurat que amb la reunió d’ahir ja s’enviava un missatge contundent a Rússia.

Però els EUA demanen més. El secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va insistir en la necessitat de “fer front” a països com Rússia, l’Iran i la Xina quan incompleixen tractats internacionals. Pompeo va insistir que Moscou “ha envaït nacions sobiranes com Geòrgia i Ucraïna i ha violat la convenció d’armes químiques i el tractat nuclear des de fa anys”. Per això, creu que cal renegociar o canviar aquesta mena de tractats. Trump ja va anunciar que abandonaria el tractat nuclear signat amb Rússia.