OBSERVATORI DELS ESTATS UNITS

Casa Blanca SA

El Donald Trump empresari té 144 companyies repartides per 25 països, i quan el 20 de gener es converteixi en Trump president, en seguirà mantenint el control, probablement a través dels seus fills. És el que ell i els seus pròxims han anunciat, rebutjant les peticions que vengui o se separi de l’imperi privat per evitar un conflicte d’interessos flagrant.

Trump té a favor la llei, que, curiosament, no estableix per al president les limitacions que regeixen per a la resta de membres del govern nord-americà. Legalment està cobert, però èticament és difícil de justificar que dediqui els matins a dirigir el país i les tardes als negocis privats, encara que sigui a través d’intermediaris, perquè les decisions que prengui en un despatx poden tenir un impacte en les que es negocien en l’altre.

Així s’explica el sobtat flux de delegacions estrangeres que corren a allotjar-se i a organitzar actes a l’hotel Trump de Washington. I aquesta és l’anècdota. El més significatiu és que han sortit referències als seus negocis en les primeres converses que ha mantingut com a president electe; o que el govern filipí ha nomenat enviat especial de comerç als Estats Units un milionari soci de negocis de Trump. També és lícit preguntar-se si les dues torres Trump d’Istanbul pesaran a l’hora de valorar qüestions com l’extradició del clergue Fethullah Gulen, a qui Ankara acusa d’instigar el frustrat cop d’estat del juliol.

Aquesta barreja entre afers públics i privats, entre política, negocis i família, aixeca interrogants i alimenta sospites que van camí de convertir-se en focus continu de polèmiques. És un terreny en què intentaran burxar els demòcrates. Malgrat que un Congrés en mans republicanes limita el recurs a l’ impeachement, hi ha altres vies possibles, com una clàusula mig amagada de la Constitució, l’Emoluments Clause, que prohibeix al president rebre retribucions o regals de governs estrangers. Una companyia participada per un govern entraria en aquesta categoria.

Encara que tingui el front legal moderadament cobert, si Trump, com pretén, manté el control dels seus negocis, veurà com les seves decisions es faran passar pel filtre de l’impacte potencial en els seus negocis. La tesi de l’equip de Trump és que aquest potencial conflicte d’interessos només preocupa els enemics polítics i els mitjans de comunicació; que els seus electors han elegit un home de negocis, que han triat una nova manera de dirigir el país, i que el que demanen són resultats.

Amb els ulls tancats

Alguns sondejos confirmen aquesta tesi. Els fidels de Trump segueixen amb els ulls tancats les directrius del líder, ignorant o menyspreant les contradiccions i els incompliments. Que un president suposadament antiestablishment que prometia assecar “el pantà de Washington” fitxi quatre exdirectius de Goldman Sachs no té repercussions; que hagi farcit de milionaris la seva administració no el perjudica, i que estigui formant el govern amb més homes blancs des de fa dècades forma part de les expectatives.

Trump havia promès una roda de premsa per explicar com quedaran els seus negocis, però l’ha ajornada. Sembla que és més complicat del previst. De moment, segueix trencant tradicions. Era el candidat a president que no va fer pública la declaració d’impostos; és el president electe que barreja política pública i negocis privats, i serà el president que col·locarà fills i gendres en alts càrrecs del govern. Benvinguts a Casa Blanca SA.