Celso Russomanno serà l'alcalde de Sao Paulo... si Déu vol

SAO PAULO"Això és una elecció a alcalde i no a papa". Aquesta és la frase que ha fet servir Celso Russomanno al llarg de tota la campanya electoral a Sao Paulo per defensar-se de les acusacions de ser un candidat teledirigit per l'Església evangèlica més poderosa del país. El triomf, vaticinat en totes les enquestes, d'aquest periodista és el fet més rellevant de la primera volta de les eleccions municipals que se celebren avui al Brasil. Uns comicis que arriben enmig del judici sobre el principal escàndol de corrupció de l'era Lula i amb la presidenta, Dilma Rousseff, al marge de les turbulències, amb un suport del 75,7%, segons l'enquesta de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Que un polític conservador, amb tendències populistes, governi Sao Paulo no és una novetat. L'alcaldia de la locomotora econòmica brasilera va ser dominada més de dues legislatures per Paulo Maluf (1993-1997) i Celso Pitta (1997-2001), envoltats sempre per acusacions de corrupció. Ara bé, fins ara mai no hi havia hagut interferència de la religió en l'agenda política, en un país que ja es declarava laic a la Constitució del 1891, però on només l'1% dels 8,6 milions d'electors de Sao Paulo es defineixen ateus o no creients, segons dades de Datafolha.

Els evangèlics són ara la clau de la governabilitat. A Sao Paulo en dues dècades han passat de 232.000 a 2,5 milions, i ja són més del 20% de la població. Mobilitzats i obedients a les recomanacions dels pastors, presenten una disciplina de vot ferrenya. Per això, tots els candidats hi han buscat aliances. I Russomanno els ha passat la mà per la cara.

La cúpula del seu partit, el Partit Republicà Brasiler (PRB) , està dominada per l'Església Universal del Regne de Déu (IURD), propietària de la Rede Record, el segon canal de televisió en obert amb més audiència, on Russomanno va aconseguir tota la seva popularitat presentant un espai de defensa del consumidor.

El president del PRB i coordinador de la campanya de l'alcaldable, el bisbe de la IURD Marcos Pereira, ha encès els ànims acusant l'Església catòlica de fomentar l'homosexualitat a les escoles, un fet que li ha valgut una resposta contundent del cardenal i arquebisbe de Sao Paulo, Odilo Scherer. Russomanno es defineix com a "fervorós" catòlic, però també té el suport d'esglésies com Renascer em Cristo i Assambleia de Deus. En misses amb més de 6.000 fidels s'ha demanat el vot per ell explícitament des de l'altar.

Russomanno podria basar la seva força en l'experiència com a diputat al Congrés de Brasília (1994-2001), però prefereix apostar per la popularitat televisiva. Els dots comunicatius els ha utilitzat per tapar els forats negres d'un programa buit i desideologitzat. Només ha posat èmfasi en temes molt sensibles, com la violència urbana. La seva proposta estrella és augmentar més d'un 300% els efectius de la Guàrdia Civil Metropolitana (dels 6.000 actuals als 20.000) i formar-los per lluitar contra la criminalitat.

Russomanno ha tret profit del cansament i el descrèdit que pateix la classe política tradicional, esquitxada per escàndols de corrupció, i de la credibilitat que li ha donat barallar-se amb qui fes falta per defensar un comprador indefens, i sovint sense formació, a qui no funcionava una batedora o a qui li havien donat gat per llebre amb un microones.