Charlottesville constata una regressió en les relacions racials

Nova YorkCentenars de blancs supremacistes van entrar amb torxes al campus de de la Universitat de Virgínia, situada a Charlottesville, la nit de l’11 d’agost del 2017. Cantant lemes nazis i del Ku Klux Klan amb el braç enlairat, van encerclar i agredir un grup d’estudiants que volien mostrar la seva oposició a aquesta ideologia. Aquella marxa va ser el preludi d’una manifestació l’endemà, que va acabar amb una violenta batalla campal entre els supremacistes i els contramanifestants.

Ira Bashkow, professor d’antropologia de la universitat, va seguir el consell del seu rector d’ignorar l’acte supremacista i aquell funest cap de setmana es va quedar a casa. Però ara està convençut que es va equivocar i que hauria d’haver manifestat el seu rebuig a aquella exhibició de racisme i antisemitisme. “No podem permetre que la intimidació dels blancs supremacistes sigui acceptada i defineixi els nostres espais públics”, assenyala.

Per a Bashkow, que fa anys que es va traslladar a l’anomenada ciutat de l’alegria, la manifestació supremacista va deixar al descobert les ferides de les divisions racials del país. Amb l’arribada de Barack Obama a la Casa Blanca, “es va iniciar un debat sobre si els Estats Units s’havien convertit en un país postracial -explica l’educador- . Però molts, inclòs jo mateix, pensàvem que era una lectura massa optimista”. Més tard el que va passar a Ferguson va posar en evidència la violència policial contra els joves negres i les desigualtats racials i econòmiques. La presidència d’Obama va il·lusionar als afroamericans perquè va demostrar que tot era possible, que també ells podien arribar a la posició més alta del poder. Però ni va expiar el pecat original de l’esclavitud dels Estats Units ni va esborrar la seva taca de dècades de segregació racial. Si una cosa va fer és demostrar que el país encara té molta feina per fer en aquest camp.

Tensions racials

El triomf de Donald Trump ha intensificat la divisió racial i la polarització política encara més. “No sols no anem cap endavant sinó que anem cap enrere”, diu Bashkow. I no és l’únic que ho pensa. Segons una enquesta de Pew Research, un 60% dels nord-americans creuen que les relacions racials han empitjorat.

“Soc un jueu que viu a Charlottesville i que té molts amics que van participar en les contramanifestacions o van patir-ne els efectes. Tot i que la ciutat ha tornat a la normalitat, molts encara ens sentim trasbalsats pel que va passar”, confessa l’antropòleg. Aquell cap de setmana del que ara es coneix com l’estiu de l’odi va acabar amb la mort d’una contramanifestant, Heather Heyer, de 32 anys -que va ser atropellada per un blanc supremacista-, desenes de ferits i un accident d’helicòpter que va matar dos policies.

Bashkow creu que gran part dels seus conciutadans són avui “més conscients” del seu passat i treballen per millorar les relacions i “reparar antigues injustícies”. S’han fet molts debats i molts actes religiosos per curar les fractures que van aflorar amb la marxa supremacista. En paraules de l’actual alcaldessa de Charlottesville, Nikuyah Walker, es va “desemmascarar la il·lusió” d’una ciutat perfecta.

Walker, que al gener es va convertir en la primera alcaldessa negra d’aquesta ciutat del sud, es va presentar amb aquest eslògan molt abans del xoc racial. Aquesta política independent va presentar un programa per lluitar contra les desigualtats socials i econòmiques que hi ha entre blancs i negres.

“Abans [de la marxa supremacista] hi havia la noció que érem en una societat postracial i que tothom podia prosperar a Charlottesvile” -va explicar Walker a la ràdio pública NPR-. Però ara ja no és així, s’ha desemmascarat la il·lusió”.

Walker va acusar Trump d’atiar l’odi entre els nord-americans en una altra entrevista amb la televisió CBS. “És molt important que la gent oposi resistència” al seu discurs. I insisteix que el que va passar a la seva ciutat no es pot reduir a una simple qüestió sobre les estàtues.

Aquests monuments, per a molta gent, celebren el passat racista del país i perpetuen les desigualtats racials. Per a l’antropòleg Bashkow, la marxa de Charlottesville reflecteix un renovat racisme de blancs supremacistes que busquen destruir el progrés que el país ha fet en drets civils i destruir la seva tolerància multicultural.

Manifestació a Washington

Avui s’espera una nova marxa de blancs supremacistes, aquest cop a Washington. El Parc Lafayette serà l’epicentre de la seva manifestació. La capital nord-americana ha desplegat un gran dispositiu policial per evitar un nou xoc violent, ja que s’han convocat diverses protestes contra l’acte supremacista.

Ahir en un tuit Trump va cridar a la unitat i va condemnar el racisme. “Els aldarulls de Charlottesville d’ara fa un any van causar mort i una divisió sense sentit. Ens hem d’unir com a nació. Condemno totes les formes de racisme”.