Passar d’una acció humanitària d’emergència a una cooperació sostenible als països veïns de Síria. Això és el que van demanar ahir a la comunitat internacional set organitzacions no governamentals: els consells danès i noruec per als refugiats, el Comitè Internacional de Rescat, la britànica Care, Save the Children, World Vision International i Oxfam Intermón.

En un comunicat, detallaven que el 30% de la població del Líban són refugiats i d’aquests gairebé 500.000 són criatures en edat escolar. Turquia n’acull prop de dos milions i han fet duplicar la població d’alguns pobles i ciutats. A Egipte n’hi ha 130.000 de registrats, però el govern calcula que el nombre real podria duplicar aquesta xifra.

Pla en sis punts

Amb totes aquestes dades a la mà, les organitzacions apostaven ahir per un canvi d’estratègia en les polítiques internacionals que passi per plantejar un futur alternatiu per a aquestes persones ja des dels primers països que envolten Síria.

“Són els que estan acollint i suportant una pressió més gran de persones que fugen de la guerra. Però és que, a més, tenen unes condicions econòmiques molt pitjors que els països d’Europa on estan arribant”, deia a l’ARA Guiomar Todó, responsable de Save the Children a Catalunya, per justificar el viatge que els porta a arriscar la vida al Mediterrani.

El pla de les organitzacions es concretava en cinc punts: consolidar una agenda d’adaptació que beneficiï els més vulnerables; facilitar la legalitat dels refugiats de Síria en els països veïns protegint-los de possibles casos de discriminació; assegurar l’accés als serveis bàsics com l’educació, l’atenció mèdica i l’habitatge; donar suport als refugiats perquè siguin més autosuficients a través d’oportunitats laborals que enforteixin també l’economia del país d’acollida, i aportar suport econòmic als països veïns mentre no es trobi una solució al conflicte sirià. Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón a Catalunya, destacava a l’ARA que són mesures serioses d’urgència: “I no perquè no els vulguem aquí, sinó perquè vénen quan no tenen alternativa”.

La recepció a Espanya

En el mateix document, Oxfam també va assenyalar que, per ara, el govern espanyol està portant una política de mínims insuficient, i criticava a la vegada la lentitud del projecte comunitari, després que aquest cap de setmana hagin arribat a Madrid 12 persones refugiades procedents de centres italians.

Justament, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, es referia ahir a aquestes famílies com una “prova pilot” per posar a prova el sistema, i s’excusava dient que “davant d’una situació tan extraordinària també és comprensible que la resposta no sigui tan ràpida com es desitjaria”. Ho deia des d’una reunió a Brussel·les.

Per a Mateu, si no n’han vingut més és perquè molts no han volgut, i afegia que “la recepció dels refugiats a Espanya no s’ha fet d’una manera convençuda, sinó forçada per la ciutadania”. De fet, confia en aquesta força perquè la resolució de les set ONG serveixi de pressió a escala europea, i concloïa: “És evident que estem lluitant contra molins de vent”.

La UE avala aplicar encara més mà dura als centres de detenció

Els ministres de l’Interior de la Unió Europea es van reunir ahir a Brussel·les per abordar la crisi de refugiats i, entre altres coses, van decidir endurir encara més el gest. Als centres de detenció, per exemple, van estar d’acord a utilitzar “mesures coercitives, incloent, com a últim recurs, la detenció [de refugiats] per un període màxim necessari per completar els procediments” del registre. A la vegada, consideraven crear instal·lacions als Balcans no comunitaris per examinar les sol·licituds d’asil dels milers de persones que hi arriben cada dia.