Clam per la reconstrucció de Gaza

JerusalemGaza continua esperant, vuit mesos després de la devastadora guerra de l’estiu del 2014. Espera, amb una barreja de fatiga i desesperació, que el compromís internacional per a la seva reconstrucció, adoptat fa sis mesos al Caire, sigui possible. Va ser l’octubre del 2014, en una conferència internacional a Egipte, que un grup de països donants es van comprometre a aportar 3.500 milions de dòlars per a la reconstrucció de la franja de Gaza, destruïda en l’ofensiva militar israeliana. En aquella trobada, el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry; el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, i la que era aleshores la responsable de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, van subratllar també la necessitat d’aconseguir una pau definitiva entre israelians i palestins que posi punt final al conflicte més llarg del Pròxim Orient.

La doble paràlisi, econòmica i política, ha empès 46 ONG a publicar l’informe Fixar un nou rumb: superar l’estancament a Gaza, en què denuncien que no s’ha reconstruït cap ni un dels 19.000 habitatges destruïts durant la guerra i que a dia d’avui 100.000 persones estan encara sense llar, la majoria reubicades en escoles o campaments provisionals. L’informe alerta que “només s’ha proporcionat el 26,8% dels fons compromesos” i que “la majoria dels 81 hospitals i clíniques que van resultar damnificats no tenen diners suficients per a la seva reconstrucció, a més de tenir problemes de subministrament de materials”.

Un nou conflicte és “inevitable”

Oxfam i Metges del Món, dues d’aquestes 46 organitzacions internacionals, fan una crida perquè es compleixin “tots” els compromisos adquirits al Caire, perquè en l’actual situació “és inevitable que es produeixi un nou conflicte”, i com a conseqüència, “un nou cicle de destrucció i posterior reconstrucció finançada pels donants”. Aquesta paràlisi ha sumit en el més profund pessimisme la població de la franja, que, “després de les últimes eleccions israelianes (guanyades una vegada més per Benjamin Netanyahu), s’està preparant psicològicament per a una altra guerra aquest estiu”, afirma al diari ARA Elena Alfageme, d’Aliança per la Solidaritat, a Jerusalem, una de les quatre ONG espanyoles que han col·laborat en aquest informe.

Amb la conferència del Caire com a punt de partida, Alfageme parla de la importància de l’ajuda econòmica, però també de la necessitat “d’un canvi d’estratègia” que vindrà, al seu parer, si es produeix “un canvi polític després d’una guerra tan atroç”. “La tercera en sis anys”, assenyala. En aquest sentit, les 46 ONG demanen a totes les parts implicades que reprenguin de manera immediata les negociacions per aconseguir un alto el foc permanent i no temporal, com és el cas. “Perquè no hi pot haver una quarta guerra”, clama Almageme.

La idea central de l’informe és “fixar un nou rumb” de manera urgent, és a dir, establir un nou horitzó polític per al qual aquestes organitzacions veuen imprescindible un aixecament del bloqueig de la franja per part d’Israel perquè, “si es manté el bloqueig, el que s’està fent és només la reconstrucció d’una vida plena de misèria, pobresa i desesperació”, assenyala Kirsten Sutherland, de l’Assemblea de Cooperació per la Pau. Per arribar a aquest nou rumb, demanen també la col·laboració d’Egipte -que obri les seves fronteres per permetre el pas d’ajuda humanitària- i dels actors polítics palestins, perquè “treballin per a la reconciliació i prioritzin la reconstrucció” de Gaza.

L’informe acaba llançant quatre recomanacions “específiques” a la comunitat internacional per trencar “el cercle viciós de conflicte i destrucció”: accelerar la reconstrucció conforme al dret internacional; garantir que totes les parts paguin per les violacions comeses en el marc del Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes; posar fi al bloqueig i rehabilitar l’economia de Gaza, i donar suport a la formació d’un govern d’unitat palestí.