AMÈRICA LLATINA

Colòmbia castiga la FARC a les urnes

L’expresident Álvaro Uribe, contrari al diàleg amb l’antiga guerrilla, guanya les legislatives

Victòria de l’uribisme, el sector de la dreta més dura contra l’acord de pau, i derrota sense pal·liatius de la Força Alternativa Revolucionària del Comú, l’antiga guerrilla de les FARC, a les eleccions legislatives de diumenge a Colòmbia. El resultat a les dues cambres evidencia, sobretot, fragmentació de partits i una enorme polarització de la societat en la primera cita electoral després de la firma de l’acord de pau que va acabar amb un conflicte de 52 anys. El gran triomfador va ser l’expresident Álvaro Uribe, reelegit senador amb més de 860.000 vots i que se situa com el representant de la cambra alta amb més suport de la història del país.

Uribe ha sabut treure rèdit dels seus vuit anys al banc de l’oposició del president Juan Manuel Santos -antic aliat i el seu ministre d’Interior-i, sobretot, de ser la bèstia negra del diàleg i l’acord signat amb la vella guerrilla. Amb tot, el seu Centre Democràtic queda com la primera força del legislatiu però amb menys suport del previst. A Uribe la sort el va acompanyar en les eleccions internes -a manera de primàries- que la dreta va organitzar coincidint amb la jornada electoral, per situar el seu candidat, Iván Duque, com el número u de cara a les presidencials de finals de maig, amb el 67% dels electors registrats. Duque es va imposar a altres aspirants més moderats en la Gran Consulta per Colòmbia, la coalició de dretes creada específicament per a les presidencials. Juan Carlos Rodríguez Raga, codirector de l’Observatori de la Democràcia de la Universitat de Los Andes, apunta que no hi ha una “majoria clara de congressistes contra l’acord” i estima que “la inèrcia i la seva implementació poden fer políticament costós, encara que no impossible, qualsevol retrocés”. De fet, ni Duque s’ha mostrat partidari de desfer-lo.

D’exalcalde a presidenciable

A l’altre extrem, l’esquerra també va tenir les seves primàries particulars per dirimir el nom del candidat en la coalició Inclusió Social per la Pau. En aquest cas, l’exalcalde de Bogotà Gustavo Petro va resultar vencedor en aquestes eleccions internes, amb el 85% dels suports. A Petro, que va ser guerriller de l’M-19 en la seva joventut, l’ha perseguit l’acusació de defensar un règim “castrochavista” a l’estil de Cuba i Veneçuela, en una societat extremadament conservadora.

Petro i Duque són els dos candidats amb més possibilitats, segons les enquestes, però en la primera volta del 27 de maig hauran d’enfrontar-se amb Germán Vargas Lleras, exministre d’Interior i Justícia amb Santos; Humberto de la Calle, cap de la delegació governamental en les negociacions de l’Havana amb les FARC; l’exalcalde de Medellín Sergio Fajardo, i l’exministre Juan Carlos Pinzón.

Les enquestes prèvies a les eleccions es van quedar curtes en vaticinar el fracàs del primer intent de la vella guerrilla de presentar-se al joc polític, un cop desarmada. En les dues cambres legislatives van sumar poc més de 80.000 vots, que no representen ni el 0,3% del total de sufragis i els deixen en el penúltim lloc. La xifra és ínfima i, després del plebiscit del 2016, suposa un segon càstig de la ciutadania a la FARC, que es va presentar amb la cúpula militar reconvertida en dirigents polítics i amb les mateixes sigles amb què van practicar la lluita armada durant mig segle. La formació, però, té cinc escons al Senat i cinc més a la Cambra de Representants garantits en els acords de pau per als vuit pròxims anys. Part de la societat ha denunciat aquesta sobrerepresentació, vista més com un premi immerescut per a criminals, tot i que per al codirector de l’Observatori és “un preu inevitable” que el país ha de pagar per la pau.

La nova legislatura colombiana permetrà la fotografia de l’exguerriller Iván Márquez, cap de la FARC al Senat, en el mateix hemicicle que Álvaro Uribe. Una de les bones notícies de la jornada per a la FARC és la presència més gran d’altres partits de sectors esquerrans.

Absència a les presidencials

La FARC serà la gran absent a les presidencials de maig, ja que la setmana passada va decidir retirar la llista per l’estat de salut del seu candidat, Rodrigo Londoño, Timochenko, i per la falta de seguretat en la campanya, després d’haver patit atacs físics i verbals en alguns dels actes. Per a Rodríguez Raga, de la Universitat de Los Andes, aquesta renúncia deixa al descobert també que “la FARC no sap encara molt bé què implica fer política”, així com el seu desconeixement del país.

Segons aquest analista, l’absència no tindrà impacte pel mínim suport que han demostrat que tenen, però, per contra, sí que creu que “el fet que ja no siguin una guerrilla armada amplia el marge de maniobra a l’esquerra democràtica tradicional”, ja que els grups més favorables al diàleg -per exemple, Petro- eren un “blanc fàcil de l’estigmatització per part de la dreta”.

Cuba prepara el relleu de Castro

Marxa enrere per a la fi de l’era castrista a Cuba, amb l’elecció diumenge dels nous diputats que conformaran l’Assemblea Nacional, l’òrgan encarregat d’escollir un nou president, en substitució de Raúl Castro. El relleu està previst per al 19 d’abril. El més ben situat per liderar el país és el vicepresident de l’illa, Miguel Díaz-Canel, que fa anys que està a totes les travesses d’aspirants. Díaz-Canel és un enginyer de 57 anys i si es confirmés la rumorologia seria el primer civil que presidiria el govern des de la revolució comunista de Fidel Castro.