Controls fronterers inèdits al pont de l’Oresund
El govern suec posa en marxa una mesura que no s’adoptava des dels anys cinquanta
2 min. Barcelona
Suècia ha sigut històricament una terra d’acollida i, en els últims anys, s’ha convertit en un símbol de les portes obertes als refugiats que protagonitzen la pitjor crisi migratòria des de la Segona Guerra Mundial. Però el creixement exponencial de les persones que fugen a Europa -163.000 van buscar asil a Suècia el 2015- ha portat el país escandinau al col·lapse i, en conseqüència, a un canvi de política migratòria.
Després que al novembre les autoritats sueques apliquessin inspeccions aleatòries a les seves fronteres per mitigar el flux de refugiats, ahir a la matinada el govern d’Estocolm va anunciar una mesura que no s’adoptava des dels anys cinquanta: l’establiment de controls fronterers al pont de l’estret d’Oresund, que connecta el país amb Dinamarca.
La nova mesura, que durarà sis mesos (prorrogables), implica que tots els viatgers que es desplacin en tren, autobús o vaixell des de Dinamarca hauran de tenir un document d’identificació vàlid o, per contra, no podran entrar al país. Una condició que suposa tancar la porta, de facto, als refugiats. “Necessitem controls d’identitat fins que arribem a un nivell de sol·licitants d’asil que impliqui que els podem oferir alguna cosa més que allotjament”, va explicar ahir el ministeri suec d’Infraestructures.
Tot i combregar amb les polítiques per frenar l’arribada de refugiats, el govern de Dinamarca considera que la mesura d’Estocolm podria derivar en una crisi de seguretat i per això ahir mateix va respondre aplicant controls provisionals a la frontera amb Alemanya. “Hi ha un risc greu que immigrants il·legals es quedin a Dinamarca. Tampoc volem veure refugiats i immigrants caminant per les autopistes”, va justificar Lars Lokke Rasmussen, el primer ministre danès.
Els controls, en aquest cas, duraran només deu dies (també prorrogables) i seran de caràcter aleatori. Tot i que la situació a Dinamarca no és assimilable a la que es viu a Suècia, el govern de Copenhaguen ha rebut des del setembre 13.000 peticions d’asil, davant de les gairebé 20.000 que va rebre al llarg de tot l’any passat.