Corbyn defensa els beneficis de la immigració i refusa les "falses promeses" per reduir-la

LondresJeremy Corbyn, líder del laborisme britànic, ha rebutjat les demandes creixents dins del seu partit perquè, si arriba a Downing Street, el seu govern afavoreixi la fi de la lliure circulació de les persones un cop es completi la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE).

Ho acaba de fer en el discurs de cloenda que ha adreçat als delegats 'labour' en el congrés anual que la formació ha estat celebrant a Liverpool des de diumenge. Tant les seves paraules, com declaracions prèvies aquest matí al programa Today, de BBC Radio 4, han estat contestades per alguns dels propis parlamentaris, partidaris d’establir un compromís explícit amb l’electorat per posar controls per reduir l’arribada de més immigrants al Regne Unit.

Així, quatre dies després d’haver estat escollit per segona vegada en un any líder del partit, amb el suport de les bases però l’oposició de quasi el 80% del grup parlamentari, la divisió sobre un tema tan sensible, i amb una potencialitat electoral explosiva, podria tornar a florir al si del moviment, "un partit de protesta però també de govern", va dir Corbyn. I per aconseguir-ho ha demanat unitat a tot el laborisme assegurant que “units podem construir el futur i només aconseguirem el poder si estem junts”.

Però mentre Corbyn ha afirmat que “un govern laborista no pot oferir falses promeses” de reducció de la immigració, un parell d’hores abans, Andy Burnham, ministre de l’Interior a l’ombra, clamava davant dels delegats per un control més estricte. En el mateix sentit s'ha expressat també la parlamentària Yvette Cooper, en demanar que el partit “no amagui el cap” per debatre sobre la immigració.

Professionals necessaris

Corbyn, lluny de deixar-se influenciar, ha lloat el paper clau dels estrangers, comunitaris i no comunitaris, en el dinamisme de l’economia britànica i especialment en la seva contribució a serveis claus per al país, com per exemple l’NHS (la seguretat social). “No són els emigrants que tensen el nostre NHS; de fet, només segueix endavant a causa [del treballs de ] les infermeres i els metges emigrants que vénen aquí a omplir el buit deixat pels polítics que no han volgut invertir en formació.”

El cap del partit considera que l’origen del problema que s’identifica amb l’emigració és d’un altre ordre: de redistribució de la riquesa i de la ja esmentada manca d’inversió en els serveis socials claus.

Per suplir la continuada manca de pressupost que des de 2010 els governs conservadors de David Cameron i ara de Theresa May han destinat per cobrir les necessitats que els nous arribats imposaven sobre sanitat, educació o l’habitatge, Corbyn va anunciar que el seu govern reinstauraria els anomenats fons d’impacte, i que va introduir Gordon Brown per alleugerir les càrregues d’aquelles zones on es concentrava més immigració. “No anem a sembrar la divisió o avivar les flames de la por. En lloc d’això, anem a fer front als problemes reals de la immigració i dur a terme els canvis reals que es necessiten sigui quin sigui el resultat de les negociacions del Brexit”.

Una vegada més, Corbyn ha triat el camí més difícil, no ja per convèncer tots els delegats sinó, potser també, per convèncer a la gran majoria de l’electorat britànic, que li hauria de donar suport en unes eleccions generals. Difícil tasca tenint en compte la progressiva implantació que al nord d’Anglaterra, on s’enclavaven alguns dels feus laboristes més sòlids, ha assolit el Partit Independent del Regne Unit (UKIP), amb el seu discurs xenòfob, antieuropeu i antiimmigració.

Les dues ànimes laboristes

El discurs de Corbyn, i la percepció que se’n té de la seva actitud sobre la immigració al nord del país, fa aparèixer el que alguns analistes ja anomenen les dues ànimes laboristes: la metropolitana, londinenca, de les grans ciutats, on hi ha una actitud més relaxada sobre la qüestió, i la del nord, on es té la impressió, com va dir Andy Burhman, que “Westminster ha abandonat” aquesta part del territori.

Altres de les propostes de Corbyn, com ara la renacionalització dels trens, la creació d’un banc públic per destinar-lo a inversió en infraestructures, l’augment del salari mínim, la creació de més habitatges públics i el control dels arrendaments privats, l’eliminació dels contractes anomenats de zero hores o l’acabament de les vendes d’armes a Aràbia Saudí, per exemple, van ser molt ben rebudes per una audiència entusiasta en alguns moments.

La gran incògnita és saber si el que va anomenar “el socialisme del segle XXI, un socialisme que treballi per a tots” serà comprat per l’electorat. És el gran repte d’un líder i un partit que des de 2015 ha travessat per dues eleccions i tota mena d'episodis de divisió interna.