THE NEW YORK TIMES / SEÜLPark Geun-hye, la filla del dictador que més anys va governar Corea del Sud, és la primera dona que arriba a la presidència del país. Els votants han preferit estabilitat i un lideratge "maternal" en lloc de les crides dels seus oponents polítics a favor d'un canvi radical per redreçar les desigualtats econòmiques i les amenaces militars que arriben de Corea del Nord.
Park es va imposar a Moon Jae-in, antic advocat de drets humans empresonat durant la dictadura pel pare de la nova presidenta.
"Aquesta és una victòria del poble", va declarar Park davant els seus seguidors, que s'aplegaven ahir sota el fred al centre de Seül. "És una victòria de la gent que vol superar la crisi i refer l'economia", arengava la vencedora de les eleccions.
L'elecció de Park, que ha estat diputada durant els últims cinc anys i que tenia el suport del partit governamental Saenuri, és una fita en una societat encara molt dominada pels homes, malgrat l'augment de la presència de dones a les empreses i al govern en els últims anys. Park és també el primer fill d'un antic president que arriba al màxim càrrec del país.
La dictadura del pare de la presidenta, Park Chung-hee, entre el 1961 i el 1979, va deixar un llegat de dinamisme econòmic i repressió política que encara divideix el país. Sota l'actual presidència de Lee Myung-bak el sentiment antiestablishment s'ha fet més profund, sobretot entre uns joves votants que veuen com disminueixen les oportunitats laborals, la corrupció política persisteix i les tensions amb Corea del Nord s'intensifiquen. Una majoria d'electors no han confiat en les solucions que oferia l'opositor Partit Democràtic Unit, de Moon Jae-in, sumit en lluites internes. Els crítics diuen que el partit és massa tou amb Corea del Nord i massa radical en els seus plans per aconseguir el control dels grans conglomerats empresarials en mans de les grans famílies del país. Segons els analistes, l'expansió descontrolada d'aquests negocis els últims anys és causa d'haver agreujat les desigualtats entre rics i pobres. Moon va felicitar ahir la guanyadora i va demanar disculpes per la derrota als que havien donat suport a la seva candidatura.
Una mare per al poble
Durant la campanya, Park Geun-hye, que no ha estat mai casada, va dir que el fet que fos dona era un valor afegit a l'hora de liderar la nació en temps difícils. "Jo no tinc una família per cuidar", deia Park. "No tinc fills que heretin les meves propietats. Vosaltres, el poble, sou la meva única família, i la vostra felicitat és la raó de la meva política", va assegurar la futura presidenta, que va acabar rematant: "Si m'escolliu, governaré com una mare dedicada a la seva família".
Park ho ha hagut d'intentar dues vegades abans d'aconseguir la victòria. El 2007 es va guanyar la nominació presidencial però va perdre davant de Lee. Ara ja té l'oportunitat de redimir la tràgica història de la seva família. La seva mare, Yuk Young-soo, va morir assassinada per un agent comunista el 1974, quan Park tenia 22 anys i estudiava a París. La filla del dictador va abandonar els estudis i va tornar a Seül per ocupar la funció de primera dama al costat del seu pare. Cinc anys més tard, Park Chung-hee també va ser assassinat, pel cap de l'espionatge del país. La premsa d'arreu del món es va fer ressò de la reacció de la jove davant la notícia de la mort del seu pare: "¿Està tot controlat a la frontera amb Corea del Nord?", va preguntar Park.
Després d'anys fora de la vida pública, durant els quals el país es va democratitzar ràpidament i el seu pare va ser vilipendiat, Park va decidir tornar a la política el 1998 amb la promesa de "salvar el país", que en aquells moments passava per la greu crisi financera del continent asiàtic. Els votants que valoraven el lideratge del seu carismàtic pare la van escollir, per un estret marge, com a diputada al Parlament.
"La seva imatge entre els seguidors és de líder estable, calmada en les crisis, forta i fiable. Per ells, és una dona que no és una dona", explica la cap de l'Institut de Lideratge Presidencial, Choi Jin. " Principis , confiança i estabilitat són tres paraules claus en la seva retòrica", argumenta aquesta analista, convençuda que "totes les experiències que ha hagut de passar en la seva tortuosa vida han fet que Park no sigui vista com a partidària de les reformes radicals, sinó que la seva imatge és que prefereix el canvi gradual.
