La Cort Penal Internacional (CPI) veu indicis de crims de guerra en l'assalt per l'exèrcit israelià a la flotilla humanitària que es dirigia a Gaza el 31 de maig de 2010 i que va ser abordada per forces especials de seguretat amb el resultat de deu ciutadans turcs morts.

En un comunicat, la fiscal de l'alt tribunal de l'ONU, Fatou Bensouda, ha explicat que després d'analitzar a fons la informació disponible "hi ha una base raonable per creure que es van cometre crims de guerra sota la jurisdicció de la CPI, en un dels vaixells, el Mavi Marmara, quan les forces israelianes de Defensa van interceptar la Flotilla de la Llibertat a Gaza".

Laura Arau, activista catalana que viatjava al vaixell abordat i que va ser reclosa per les autoritats israelianes durant tres dies, destaca a l'ARA que per primer cop un organisme internacional qualifica de crim de guerra l'assalt a la flotilla: "portem més de quatre anys lluitant perquè es faci justícia, sabent que tenim al davant a Goliat, però mai ens rendirem".

Arau i els altres dos activistes espanyols que van participar a la Flotilla van presentar l'agost de 2010 una querella pels fets, que encara està pendent, i que no es veu afectada per la reforma de la jurisidicció universal. La fiscalia de l'Audiència Nacional ja va considerar el novembre del 2012 que l'assalt a la flotilla era un crim contra la humanitat i va instar el govern a portar al cas a la CPI o mantenir el procés en els tribunals espanyols. La inhibició de la CPI obre la porta que continuïn els procediments judicials oberts a cada país.

"Instem el govern espanyol a trencar el seu silenci i abandonar la seva política de complicitat amb Israel", apunta Arau. La jove també va participar en el viatge de l'Estelle, un veler que va viatjar a Gaza des de Suècia passant per Barcelona i que va ser interceptat a poques milles de la costa de Gaza, el 2012.

Un problema d'escala

En la iniciativa solidària amb els habitants de Gaza hi participaven un total de sis vaixells, però el buc turc era el més gran. Bensouda ha aclarit, però que "els potencials casos que sorgissin probablement a rel d'una investigació sobre aquest incident no serien prou greus per justificar accions addicionals per part de la CPI". Els activistes que viatjaven en l'embarcació, de 40 nacionalitats, van recollir en un vídeo la seva experiència.

L'Estatut de Roma, carta fundacional del tribunal internacional creat per jutjar els crims de guerra, signat el 1998 i que ja compta amb l'adhesió de 100 estats, estableix que la CPI "s'ha de concentrar en els crims de guerra comesos a gran escala o en la persecució d'un pla o d'una política".

La sol·licitud la CPI data del 14 de maig de 2013 i va ser presentada per la Unió de Comores, l'arxipèlag del sud-est de l'Àfrica on estava registrat el Maavi Marmara, que ara té dret a apel·lar la decisió de la fiscal. Bensouda apunta que "no minimitza l'impacte dels presumptes crims en les víctimes i les seves famílies" però que el cas queda tancat perquè "no es donen els requisits legals previstos a l'Estatut de Roma".