OBSERVATORI DE L’ÀSIA

Crim a les illes Andaman

En un dels indrets més remots del planeta, les illes Andaman, situades al golf de Bengala, es va cometre el novembre un crim que ha sacsejat moltes consciències i que ha desfermant un gran debat ètic: l’assassinat d’un nadó de cinc mesos

En un dels indrets més remots del planeta, les illes Andaman, situades al golf de Bengala, es va cometre el novembre un crim que ha sacsejat moltes consciències i que ha desfermant un gran debat ètic: l’assassinat d’un nadó de cinc mesos. Andaman és un arxipèlag indi format per prop de 600 illes considerades un paradís turístic amb selves tropicals i platges d’aigües turqueses, amb un gran interès estratègic per a l’exèrcit indi.

El seus 350.000 habitants són gairebé tots d’origen indi procedents de les costes bengalís, però en dues illes resisteixen les últimes tribus autòctones, els jarawa i els sentinelesos, que han mantingut la seva forma de vida intacta des de fa prop de 60.000 anys, quan van arribar de l’Àfrica. Són nòmades caçadors d’arc i fletxes i han conservat les seves llengües pròpies. Els sentinelesos viuen en total aïllament a la petita illa de Sentinel del Nord, mentre que els jarawa ocupen una petita franja de territori a l’illa Andaman del Sud, on la influència exterior es deixa sentir amb força els últims anys i posa en perill la comunitat jarawa, formada per unes 400 persones. El primer contacte esporàdic amb els jarawa no es va produir fins fa vint anys i, malgrat que la llei índia obliga el govern de Delhi a impedir qualsevol contacte exterior amb els jarawa, la realitat és que han patit l’impacte del turisme i, sobretot, l’agressió dels furtius. El 2014 el diari Andaman Chronicle va destapar un cas d’esclavatge sexual que incloïa el segrest i abús sistemàtic d’algunes dones jarawa per part de colons indis. Dos anys abans ja havia aparegut un vídeo on policies indis animaven dones jarawa a ballar al mig de la carretera davant els turistes a canvi de menjar, rememorant els repulsius zoos humans de Barcelona o Brussel·les dels segles XIX i XX.

La cadena d’humiliacions i agressions contra els jarawa no es va aturar, fins que l’any passat la tragèdia es va consumar. Una noia jarawa donava a llum un nen de pell clara i tothom va entendre que era el resultat d’una violació perpetrada per un colon indi. Cinc mesos després, una nit de novembre, aquest colon va convidar un dels homes de la tribu, Tatehane, a una nit d’alcohol i ganja -la marihuana índia- i el va convèncer per cometre l’infanticidi. Per al pare es tractava d’eliminar proves mentre que el jarawa hauria volgut recuperar el suposat honor perdut de la tribu. Aquella desgraciada nit el nadó va desaparèixer i l’endemà el van trobar ofegat a la platja. Diversos testimonis assenyalen Tatehane com l’autor del crim. El colon va ser detingut però Tatehane és lliure, a l’espera que la justícia índia dictamini si l’aïllament legal dels jarawa també és vàlid en aquest cas.

Alguns disculpen el crim emparant-se en una tradició jarawa que preveu l’eliminació d’infants de pare estranger i reclamen no intervenir. D’altres reclamen l’aplicació de la justícia universal i, per tant, la detenció i judici de Tatehane. Els primers creuen que els jarawa i els sentinelesos només sobreviuran si no són contactats i continuen amb les seves formes de vida ancestrals, mentre que els segons reclamen l’assimilació de les tribus aïllades. El fet és que l’estat indi ha incomplert sistemàticament el seu compromís de mantenir aïllats els 400 jarawa, i la seva fatal negligència no només haurà costat la vida d’un nadó, sinó que pot haver desencadenat un procés irreversible que condueixi a la desaparició dels jarawa. Un crim contra la humanitat.