El vell miner camina ara amb un bastó, empobrit tant de cos com d'esperit, però amb un fort ressentiment que encara li brota cada vegada que es torna a parlar de la batalla perduda fa gairebé 30 anys per salvar la mina de carbó local de les polítiques d'austeritat de Margaret Thatcher.

"Deu milions de lliures per un funeral! Això és fastigós", exclama mentre s'obre pas a través d'un desert de runa que en el seu moment va ser la mina de carbó de Whitwell. S'exalta cada vegada que pensa que el funeral de Thatcher, l'ex primera ministra britànica que va morir la setmana passada als 87 anys, ha costat 12 milions d'euros. "Deu milions de lliures! I ni deu lliures per als que vam fer la feina bruta aquí!"

Tant morta com en vida, Thatcher, que va convertir en un senyal d'identitat dels seus onze anys al poder la batalla antisindical per fer tancar les mines de carbó no rendibles del país entre el 1984 i el 1985, ha demostrat ser una figura profundament polaritzadora de la societat britànica. Fins al punt que el funeral que es va exhibir ahir a Londres s'ha convertit en una amarga disputa entre els partidaris de les polítiques de la Dama de Ferro i els seus detractors.

Després d'haver programat unes exèquies a una escala mai vista per a un primer ministre britànic des de la mort de Winston Churchill el 1965, el govern conservador de David Cameron va assegurar que no revelaria -per evitar polèmiques abans d'hora- els costos del funeral fins que s'hagués acabat. Però els alts càrrecs del govern van assegurar que 12 milions d'euros era una estimació més que raonable.

Aquest elevat cost ha donat munició als supervivents de les implacables batalles de la dècada dels 80, com els miners, molts dels quals procedents de les mines tancades des de fa anys a les zones industrialitzades del centre i el nord d'Anglaterra, com Whitwell, que van perdre la feina quan Thatcher va privatitzar les empreses nacionals del carbó i de l'acer perquè considerava que eren un llast per a l'economia.

La ira dels perdedors de la revolució Thatcher s'ha trobat amb la veu de grups d'esquerra i anarquistes, inclòs un que es fa anomenar Good Riddance Maggie Thatcher [Bon Vent Maggie Thatcher], que ahir va liderar les protestes durant el funeral pel centre de Londres.

No falten persones que vulguin denigrar la figura de Thatcher a Whitwell, que queda entre els comtats de Derbyshire, Nottinghamshire i Yorkshire, just al cor de la regió del carbó del Regne Unit, on es va impulsar la Revolució Industrial que va ajudar la Gran Bretanya a convertir-se en una potència mundial a mitjans del segle XIX.

El pou de Whitwell es va obrir el 1890 i es va tancar el 1986, després d'un any de lluites entre milers de policies i miners, que van acabar amb una victòria aclaparadora de Thatcher i una derrota punyent del sindicat miner. Els anys successius es van tancar la majoria de mines de carbó, i les que van sobreviure es van privatitzar.

Famílies trencades

Al vell miner de Whitwell Thatcher no només li va fer perdre la feina, sinó també molts amics. No vol donar el seu nom perquè encara queden ressentiments entre els miners que van secundar les vagues i els que van cridar al boicot i van donar la victòria a la Dama de Ferro. "La senyora Thatcher? Val més no esmentar-la. Va dividir la gent, va trencar famílies i encara ho fa avui dia. Encara hi ha gent que no es parla, que creuaran el carrer abans de parlar amb algú amb qui van treballar durant 30 anys", afirma.

Pocs metres més enllà, Neil Wale, un antic miner de 47 anys que ara es dedica a la soldadura, ofereix un judici encara més cru sobre la Dama de Ferro: "La senyora Thatcher? Hauria de podrir-se a l'infern pel que ens va fer".