OBSERVATORI DELS EUA

El Darth Vader de la Casa Blanca

És l’intel·lectual que injecta ideologia al discurs improvisat de Donald Trump, i que adora presentar-se com la figura oculta que manipula les marionetes del poder. Per a Steve Bannon, cap d’estratègia de la Casa Blanca i assessor de Trump, “la foscor és bona”. Es compara amb Darth Vader, de la guerra de les galàxies: “Dick Cheney, Darth Vader, Satan. Això és poder”. Aquest personatge polifacètic s’ha convertit en una de les veus més influents de la Casa Blanca. És qui va inspirar el discurs de presa de possessió de Trump, aquella tenebrosa i amenaçadora proclama que denunciava la “carnisseria americana”, on es dibuixava un país devastat per les bandes de criminals i les drogues; una economia enfonsada, i unes fronteres infiltrades. També és Bannon qui va pressionar per imposar el veto als ciutadans de set països majoritàriament musulmans, que els tribunals han bloquejat. Un veto redactat precipitadament per un cercle reduït de col·laboradors, sense consultar els departaments afectats, que va posar en evidència que els autors eren extremistes en ideologia i novells en gestió de govern. Una altra mostra de la influència de Bannon és com ha aconseguit un lloc al poderós Consell de Seguretat Nacional.

Com Trump, és un outsider de Washington i com Trump no havia ocupat mai cap càrrec públic. Va passar per la Marina, Goldman Sachs i Hollywood abans de desembarcar a Breibart News -una web d’agitació aficionada a les teories conspiratives- i convertir-la en una arma eficaç de propaganda per a Donald Trump.

Nega ser un nacionalista blanc però es reconeix com un nacionalista econòmic. Ultraconservador, obertament antimusulmà, i ambiguament racista, alimenta el discurs contra les elits i l’establishment, i dibuixa una Amèrica en declivi que hauria arribat al punt de crisi. Si s’accepta aquesta premissa, es justifiquen mesures radicals com les que defensa, abanderant el que qualifica de moviment polític radicalment nou. Són iniciatives que promou des de l’ombra, des de la foscor que tant li agrada, però també en comptades aparicions públiques, com la que va fer a la conferència d’acció política dels conservadors el 23 de febrer. Hi va comparèixer amb un altre poderós de la Casa Blanca de Trump: el cap de gabinet, Reince Priebus.

Reince Priebus, el contrast

És difícil trobar un contrast més estrident entre dues figures polítiques. En l’aparença, un Bannon alt, amb camisa descordada i pantalons arrugats destaca al costat d’un Priebus més esquifit enfundat en el reglamentari vestit de ratlles i corbata a joc. Pel que fa a la personalitat, un és l’heteredox radical que dona la visió de futur, i l’altre el funcionari aplicat i pragmàtic encarregat del dia a dia.

Dos poders, dues influències alimentades per l’accés directe que tenen al president i que els rumors situaven en rivalitat creixent. Per escenificar una bona relació van comparèixer junts i somrients a la conferència conservadora. Bannon hi va defensar el cor del seu discurs: nacionalisme econòmic en contra de les forces estrangeres que han arruïnat el treballador nord-americà i desconstrucció de l’administració. En anys anteriors era una veu dissonant i menor a la conferència republicana, però aquesta vegada es va emportar els aplaudiments entusiàstics d’una audiència entregada.