Europa ha començat a desmuntar Schengen. A poc a poc. Primer introduint controls fronterers esporàdics, després decretant el retorn de la vigilància i de la revisió de documentació, col·lapsant carreteres i entorpint dinàmiques econòmiques transfrontereres consolidades durant anys. Taxistes alemanys que treballen a Estrasburg o a Luxemburg, francesos que compren a la Jonquera, o milers de danesos i suecs que cada dia travessen el pont internacional d’Oresund, entre Copenhaguen i Malmö, s’han vist afectats per aquests nous controls. Àustria ha anat encara més lluny amb la construcció d’una tanca a la seva frontera amb Eslovènia i els hongaresos han fet el mateix amb Croàcia.

L’últim pas, aquesta setmana, ha sigut començar a expulsar demandants d’asil que arriben a la frontera austríaca sense ni tan sols estudiar-ne el cas -un nou cop contra la Convenció de Ginebra per als refugiats, de la qual Àustria és firmant-, i anunciar que es posaran límits encara més baixos al nombre de persones que estarien disposats a acollir.

La Cambra de Comerç alemanya adverteix, a més, que si aquests controls s’allarguen en el temps, tal com vol demanar Berlín, “l’augment de burocràcia i de temps perdut a la carretera” podria arribar a costar 10.000 milions d’euros a l’economia del país.

“Desastre” de gestió migratòria

Les crítiques del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker -l’únic que insisteix en el “perill de seguir deteriorant els fonaments” de la Unió-, no han frenat l’escalada de desconfiança i mesures de control que, des de fa mesos, tracen noves línies divisòries a la Unió Europea (UE).

La gestió de la crisi migratòria a la UE ha sigut un “desastre catastròfic”, segons l’últim informe de Metges Sense Fronteres. De les 160.000 persones que la Comissió va proposar repartir entre els 28 estats membres, fins ara només se n’han aconseguit allotjar 331. Itàlia tot just ha obert el tercer centre d’acollida dels 6 que, actualment, hauria de tenir funcionant i Grècia només disposa d’un dels cinc previstos. Mentrestant, les últimes dades de Frontex indiquen que entre 2.000 i 3.000 refugiats arriben cada dia a territori europeu.

Encara que Nicolas Sarkozy, en el seu camí de futur aspirant a la presidència francesa, ja hagi declarat que “Schengen ha mort”, Brussel·les confia en les pròximes setmanes, fins a les cimeres de febrer o març, per intentar salvar la lliure circulació de persones. La UE dels terminis fallits vol un nou pols.

Un altre cop Europa es vol redissenyar des de la urgència i la desunió: amb la Comissió batallant per millorar els processos d’asil; el Consell defensant, en canvi, l’enduriment dels controls de fronteres; amb Merkel castigada políticament a casa per haver volgut liderar l’acollida dels immigrants, i amb una Grècia pràcticament abandonada a la seva sort mentre veu com la UE promet una ajuda milionària als veïns turcs. Intentar redefinir Schengen amb les fronteres aixecades, la desconfiança policial i retornant-se grups de migrants desesperats d’un país a l’altre és el pitjor escenari per discutir la mobilitat de les persones. El termini per intentar-ho és curt, i després -diu Brussel·les- Schengen s’esfonsarà.