Diàleg i reconciliació s’imposen a la Cimera de les Amèriques

WashingtonUna encaixada històrica, una nova era americana. La imatge de la reunió entre Barack Obama i Raúl Castro a la 7a Cimera de les Amèriques ja forma part dels annals de la història i sintetitza l’essència d’una trobada en què el diàleg i la reconciliació s’han imposat a dècades d’aversió, desconfiança i ressentiment.

Tots els líders americans van lloar el restabliment de les relacions entre els Estats Units i Cuba. Les veus crítiques contra la primera potència mundial es van tornar a sentir però molt menys que en cimeres anteriors. L’Amèrica Llatina i el Carib, de moment, saluden el retorn del seu veí del nord a la regió.

Amb l’oferta de diàleg a l’Havana, Obama ha recuperat la influència del seu país al continent i obre la porta a nous acords en matèria de seguretat, economia i energia. “Ara estem en condicions d’avançar en el camí cap al futur”, va dir el president nord-americà durant la trobada amb el seu homòleg cubà, la primera entre els líders d’aquests dos països en més de mig segle.

Obama no només es referia a la nova relació amb Cuba sinó també a la resta de països llatinoamericans. En els últims anys països com la Xina i Rússia havien ocupat el buit que havien deixat els EUA a la regió. Tot i així, la desacceleració de l’economia xinesa i la dràstica baixada de preus del petroli han fet que diversos països llatinoamericans tornin a veure amb bons ulls un increment de la interacció amb el govern nord-americà.

Cuba “no és una amenaça per als Estats Units” ni l’objectiu és un “canvi de règim”, va destacar Obama, que es va mostrar “cautelosament optimista” amb el progrés de les negociacions per a la normalització de les relacions bilaterals. “Òbviament hi ha profundes diferències entre els dos governs. Parlarem de les nostres preocupacions sobre democràcia i drets humans, i ells també parlaran de les seves preocupacions pel que fa a la política nord-americana”, va dir.

Cuba i la llista de terrorisme

Castro, per la seva banda, va assegurar que està obert a parlar de tot, però també va dir que caldrà “molta paciència”. La restauració de les relacions entre els dos països serà un procés llarg i lent. El govern nord-americà pressionarà en temes de drets humans, mentre que el cubà exigirà que es revoqui el bloqueig econòmic contra l’illa i s’elimini el seu país de la llista de terrorisme dels Estats Units.

Obama va assegurar durant la cimera que encara no ha pres cap decisió sobre aquest últim punt perquè, segons va dir, encara no ha tingut temps de revisar la recomanació del departament d’Estat nord-americà, favorable a retirar Cuba de la llista. Aquesta decisió podria tenir un impacte en els interessos econòmics i relacions financeres de l’illa. A més, si Obama opta per confirmar l’informe de la seva diplomàcia, podria impulsar la reobertura de les ambaixades als respectius països.

El president cubà també va expressar la necessitat d’“eliminar les polítiques dels EUA que afecten directament el poble cubà i que estan dirigides a promoure canvis en el sistema polític i socioeconòmic del país”, va explicar el ministre d’Exteriors cubà Bruno Rodríguez, després de la reunió entre Obama i Castro.

“El temps d’ingerència ha acabat”, va dir el líder nord-americà el dia abans. Així, buscava rebaixar l’augment de les tensions amb països com Veneçuela -per les sancions del seu país contra el govern de Nicolás Maduro per la seva repressió a l’oposició veneçolana- i assegurar l’èxit de la cimera.

Reunió entre Maduro i Obama

En el seu discurs a la cimera, Maduro va censurar aquestes sancions, però va mesurar els atacs gràcies als esforços d’última hora entre Caracas i Washington per millorar les relacions. El líder bolivarià va explicar que va tenir una trobada amb Obama i que “hi ha la possibilitat d’anar a un procés de converses”. La reunió, segons Maduro, va ser fortuïta, va durar deu minuts i va ser “seriosa” i “franca”: “Li vaig dir que no som enemics dels EUA”.