Dimiteix el secretari de Defensa dels EUA per desacord amb la política de Trump

La retirada de les tropes de Síria ha estat la gota que ha fet vessar el got per a Jim Mattis

"Perquè teniu dret a tenir un secretari de Defensa amb unes visions més alineades amb les vostres en aquests i en altres temes, crec que el més correcte és que renunciï al meu càrrec". Així s'expressava aquesta matinada en la seva carta de renúncia el secretari de Defensa dels Estats Units, Jim Mattis. El president dels EUA, Donald Trump, havia anunciat poc abans per Twitter que Mattis es retiraria "amb tots els honors" a finals de febrer.

La decisió unilateral de Trump de retirar les tropes nord-americanes de Síria, en contra del consell de Mattis i de gairebé tots els seus assessors de Defensa, ha estat la gota que ha fet vessar el got per a Mattis, que porta tota la legislatura intentant contenir els impulsos del president en la política militar. Unes diferències que han traspassat als mitjans i que van quedar reflectides també al llibre 'Por' del periodista Bob Woodward, que explica moltes de les interioritats de la caòtica Casa Blanca de Trump.

Des dels primers mesos de mandat, Mattis ha intentat contenir el president de complir la seva promesa electoral de retirar-se completament de l'Afganistan amb l'argument que el país encara no està preparat i que una marxa de les forces nord-americanes podria beneficiar els talibans, que segueixen sent molt forts.

Pocs després de fer-se pública la renúncia de Mattis, però, alguns mitjans nord-americans ja asseguraven que l'administració Trump està planejant retirar fins a 7.000 soldats de l'Afganistan en qüestió de mesos; és a dir, aproximadament la meitat del contingent militar nord-americà al país.

En la seva carta de dimissió, Mattis no menciona explícitament cap retirada de tropes, però remarca especialment la necessitat de "mantenir aliances fortes i mostrar respecte cap als aliats" amb una menció especial a l'OTAN, amb la qual Trump és molt crític, fins al punt d'haver amenaçat amb sortir-ne.

El general retirat demana també una posició "ferma i sense ambigüitats cap als països que tenen interessos estratègics en creixent tensió" amb els dels EUA i esmenta directament la Xina i Rússia, en el que sembla un toc d'atenció cap als gestos d'acostament que el president Trump ha fet amb el líder rus, Vladímir Putin.

Tot i que no ho diu, la retirada de les tropes de Síria anunciada el dia abans per Trump ha estat l'última derrota de Mattis en els seus intents de contenir el president amb arguments militars i estratègics.

Un altre front de desacord més recent entre el president i el seu fins ara secretari de Defensa va ser la política de la frontera sud dels Estats Units, on el president ha volgut afrontar l'arribada d'immigrants de la caravana centreamericana amb un desplegament militar, i fins i tot va amenaçar que si els nouvinguts llançaven pedres serien contestats "amb bales".

Quan el president Trump va ordenar el desplegament militar a la frontera, a l'abril, Mattis hi va enviar 2.000 soldats desarmats. Més endavant, a l'octubre, quan el president va ordenar un "desplegament militar completament operatiu" per fer front al que considera una "invasió" dels immigrants, el seu cap del Pentàgon hi va enviar molts menys soldats dels que el president demanava i amb menys capacitats, assegurant sempre a la premsa que no tenia cap intenció de disparar contra els immigrants.

El general retirat també va perdre la batalla de l'acord nuclear amb l'Iran, del qual Donald Trump es va retirar el maig d'aquest any, de nou en contra de la seva opinió. Un altre punt de fricció va ser la prohibició de Trump d'admetre personal transgènere dins de l'Exèrcit, amb la qual feia marxa enrere en una decisió de Barack Obama que reconeixia el dret dels soldats a declarar-se obertament transgèneres i fins i tot rebre ajudes per a les intervencions quirúrgiques. Mattis es va resistir a aplicar completament la prohibició que demanava Trump, però finalment va haver de claudicar. La prohibició encara està pendent de diverses demandes judicials.