Dimiteix la líder dels socialdemòcrates alemanys pels mals resultats a les europees

La renúncia d'Andrea Nahles qüestiona la fortalesa de la Gran Coalició d'Angela Merkel

Andrea Nahles ha dimitit aquest diumenge com a presidenta dels socialdemòcrates alemanys (SPD), una decisió que té una derivada més àmplia, ja que torna a qüestionar la fortalesa de la Gran Coalició amb els conservadors d'Angela Merkel. Nahles va assumir el lideratge de la formació fa tot just 13 mesos amb el titànic objectiu de remuntar una davallada del suport popular, però durant aquest any la nova líder ha sigut incapaç de frenar la sagnia de vots. En les eleccions europees de fa una setmana, l'SPD va patir la pitjor clatellada de la seva història, amb el 16% dels sufragis –12 punts menys que fa cinc anys–, però les expectatives dibuixen encara un escenari més negre. Dissabte una enquesta situava en només el 12% la intenció de vot.

En un comunicat publicat avui Nahles ha admès que no compta amb el suport dels seus per continuar liderant una formació on cada vegada hi ha més veus que reclamen el replantejament de la coalició amb els conservadors. En un intent de calmar els ànims, la líder de l'SPD va prometre avançar les eleccions a la presidència del grup parlamentari i va anunciar que hi presentaria candidatura per renovar lideratge. Però, finalment, Nahles ha decidit tirar la tovallola. La dimissió com a presidenta de l'SDP es farà efectiva demà dilluns i la del grup parlamentari dimarts.

Andrea Nahles, la dona que ha de remuntar la desfeta dels socialistes alemanys

Nahles va assumir el lideratge de l'SPD en substitució del veterà Martin Schulz, que havia tocat fons en les eleccions federals del 2017. En aquell moment, la direcció i les bases donaven per fet que intentarien refer-se de les derrotes electorals en la bancada de l'oposició per reformular el perfil progressista, però el fracàs de les negociacions de Merkel amb els ecologistes i liberals va tornar a situar els socialdemòcrates al centre del debat i, després de setmanes de converses internes, les bases del partit van votar per majoria donar una altra oportunitat a la Gran Coalició i permetien que Merkel governés un quart mandat.

Però la decisió no va tancar ferides perquè els crítics han continuat reclamant una tornada a les essències progressistes, lluny del poder i l'ombra d'una Merkel que ha sabut rendibilitzar alguns dels punts estrella del programa de l'SPD, com el matrimoni homosexual, malgrat que la cancellera no hi estava d'acord en un principi. La pugna oberta ha afeblit Nahles, que sempre ha defensat la coalició amb la CDU, i la seva renúncia fa créixer les amenaces sobre un govern en què els socis van perdent suport popular.

A casa de la CDU de Merkel les aigües tampoc estan massa calmades, malgrat que les sigles han aguantat com a partit més votat a les eleccions europees i s’han salvat els mobles. Però ni aquest fet han fet fer callar les veus crítiques contra Annegret Kramp-Karrenbauer, que el desembre de l’any passat va substituir la cancellera al capdavant de la formació. Després de conèixer la renúncia de Nahles, AKK, com es coneix la dirigent conservadora a la política alemanya, ha reiterat el seu compromís per la continuïtat de la Gran Coalició afirmant que ara “no és el moment de plantejaments tàctics”. Merkel també ha volgut donar suport al govern bipartit en una compareixença al costat de la seva successora per deixar clar que encara confia en ella.